Un home del seu temps, en els temps de l´esclavitud, era esclavista. No sé si amb això està tot dit, però ho desenvoluparem, per si de cas. El problema del nostre temps és que està ple d´homes del nostre temps que creuen, posem per cas, en l´interès compost. Quan tinguem prou perspectiva per observar l´interès compost com avui observem l´esclavitud, ens posarem les mans al cap.
- Com ho permetíem? -ens preguntarem espantats.
Tot això ve a significar que perquè la humanitat progressi cal que floreixin homes (i dones, m´he adonat en la primera línia que el genèric no arribava) que no siguin del seu temps. Homes i dones accidentals. Ho dic en el sentit en què els ornitòlegs anomenen «ocell accidental» el que apareix en el lloc erroni i en l´estació equivocada. Aquest ocell, que és un inadaptat, té moltes possibilitats de morir. Però si sobreviu haurà inaugurat un temps nou per als de la seva espècie. De manera que quan sentin vostès dir d´un banquer, un polític, un escriptor (val a dir, una banquera, una política, una escriptora), com un afalac, que són persones del seu temps, posin-se a tremolar. Aquesta gent hauria estat amb la Inquisició a l´època de la Inquisició, amb Hitler a l´època de Hitler, i amb els geocentristes en l´època del geocentrisme. No hi ha persones més perilloses que les del seu temps.
I tal és el nostre problema actual, que estem envoltats de gent del nostre temps. Trump és un home del nostre temps, Mario Draghi és un home del nostre temps, Rajoy és un home del nostre temps, Macron és un home del nostre temps, Christine Lagarde és una dona del nostre temps, Theresa May és una dona del nostre temps , Ana Patricia Botín és una dona del nostre temps. Es tracta només d´un ramell de homes i dones del nostre temps, el primer que ens ha vingut al cap. Tots i totes desenvolupen polítiques econòmiques i actituds personals del nostre temps. Són tants, en fi, i tan agressius que un ha de disfressar-se d´ells per no ser esclavitzat, venut, torturat o envaït.
