Discuteixen els savis juristes si Catalunya quedarà fora de la Unió Europea quan s'independitzi o, per contra, tindrà seient garantit en tan selecte club. Això els passa als independentistes per ser catalans. Si fossin de Bilbao dirien que en realitat són la UE, l'OTAN i l'ONU les que quedaran fora de Catalunya en el moment en què es proclami aquesta nova república mediterrània. I raó no els en faltaria. Com sigui, la invenció -és a dir: la troballa- de nous estats nacionals és un propòsit més aviat anacrònic a aquestes altures del segle dels bits i els bots. Una cosa així com un avanç cap a la rereguarda, per més títols històrics, ètnics i/o financers que pugui exhibir qualsevol nació en vigílies de fer-se sobirana.

Els que manen en el meravellós nou món de la revolució tecnològica són els caps de les corporacions de la Vall del Silici, sobretot situades a Califòrnia. Aquest Estat nord-americà ocuparia el sisè lloc del món per la seva riquesa, però ni tan sols el seu anterior governador Arnold Schwarzenegger va tenir la idea d'independitzar els californians de la resta dels Estats Units. Per què?

Les multinacionals de Califòrnia manen en l'actual món informatitzat -i més que manaran en el robòtic, ja imminent- sense necessitat de recolzar-se en una cosa tan vuitcentista com un Estat propi. El poder s'ha fet transnacional i corporatiu fins a l'extrem que els vells Estats decadents recorren a Facebook en casos d'emergència i es veuen obligats a utilitzar en la seva administració les aplicacions informàtiques ordides pels cervells de Silicon Valley. Són les grans corporacions dedicades a l'economia del coneixement les que en realitat estan conformant el nou ordre d'aquest mil·lenni. Ni Bill Gates ni Mark Zuckerberg tenen rang de caps d'Estat, com tampoc en tenia el finat Steve Jobs; però les seves empreses influeixen més que qualsevol nació en la vida diària del personal.

A poc a poc s'han anat carregant els Correus nacionals, els vells sistemes de transport i els antiquats mètodes d'administració basats en la paperassa. I, més important encara, han canviat els hàbits de la ciutadania de tot el món, que ara comparteix l'afició al WhatsApp i a les xarxes socials ideades a Amèrica. La seva és una vasta tasca de civilització que, com a molt, podria afavorir el retorn a les antigues ciutats-Estat. Més que els Estats tradicionals, tan recents, són ara les ciutats el lloc on s'acumula la població, el coneixement i els hàbits liberals propis de qualsevol sistema avançat. No ha de ser casualitat que la cosmopolita Londres votés per una majoria del 60 per cent a favor de la permanència del Regne Unit en el mercat únic europeu, tot i que el pes de les zones rurals inclinés la balança cap al costat contrari. O que Nova York li donés l'esquena al nacionalista Donald Trump, elegit gràcies al vot de les àrees menys dinàmiques del país. Una cosa semblant al que potser passi amb Barcelona respecte a la resta de Catalunya en el cas de les pulsions independentistes.

Així i tot, aquesta antigalla en vies de desarmament que és a hores d'ara l'Estat continua despertant emocions entre la gent més donada a la nostàlgia. A Califòrnia ja es dediquen a altres coses de més futur, per més que els sentimentals no se n'hagin adonat.