Cartes

IRIS SALA LLEAL VILABLAREIX

Avui diumenge, jo «sí» aniré a votar. Per tots els que ens precedeixen, que durant anys van mantenir la fe profunda que algun dia veurien un país nostre, governat per nosaltres, decidit per nosaltres, i creat des de la tolerància, la pau, la integració i la diversitat, sense perdre la identitat de poble. Beneïts siguin els nostres avis, els nostres pares, i totes les persones que encara guarden en el cor la il·lusió que tot és possible, quan no deixen que la por els obligui a buscar excuses per dir «no». Valents aquests homes i dones, que al final, tot això ho porten per la seva descendència, tenint clar que desitgen un món millor per als seus.

Jo «sí» aniré a votar diumenge... per ell... per ells... i per tots els que van mantenir la visió de la llibertat i malauradament no hi han sigut a temps. Anirem a votar... puguem votar o no. Anirem a votar. Perquè l´únic perill d´aquest diumenge és perdre del tot la nostra dignitat com a persones. Quedar-nos a casa no alimenta la prudència... les emocions ens empenyen cap al futur. Així és com s´evoluciona... I sí, farem volar coloms, però dels que toquen de peus a ­terra; coloms de pau... de llibertat... de dignitat!

La llibertat

Paquita Xarles Arnau GIRONA

Els dies s´escurcen, els petits tornen al col·le, la majoria amb el somriure als llavis, els més grans a la feina, tornem a la normalitat, comença un nou any laboral, tots esperem que sigui millor que el passat. Des de la política ens criden a les urnes, a votar per ser lliures, diu el cartell de propaganda per les eleccions de l´1-O.

Jo he decidit que no fa falta que hi vagi, ja que sóc lliure des de sempre. Si vull continuar vivint a Catalunya puc, si em sembla d´anar a viure a l´estranger, per exemple a Espanya, o a qualsevol altre indret ningú m´ho prohibeix. Si parlo en castellà ningú no s´esvera, puc fer el que em doni la gana, sempre que no violi cap llei. Què més vull?

En el món hi ha molta gent que ho passa malament, també en tenim al nostre entorn. Us penseu que culpant Madrid dels nostres problemes ja queden solucionats? Una gran majoria dels catalans ja us veiem les dents, el problema català no el solucionaran els de fora, l´hem de solucionar nosaltres.

Senyors polítics, us paguem perquè governeu i no perquè feu politiqueria barata que no porta a enlloc.

Dubte existencial

Juli Maestre Ceriola SILS

Com a català sobiranista, vaig força atabalat aquests dies. Des que el fiscal Sr. Maza, tan apreciat en tots sentits, és a dir, tan popular, em considera que pertanyo al grup dels abduïts per perillosos alienígenes, fins a un manifest de l´esquerra espanyola i catalana, que m´inclou en una Estafa Democràtica, el dubte existencial apareix.

En aquesta darrera llista, però, puc pertànyer als estafats o als estafadors, sembla. En el primer supòsit, estafat, seria un agent passiu, una víctima (com un abduït). En el segon, un agent perpetrant, (un sediciós?). Tant per tant, prefereixo ser actiu i no passiu, i per això m´he posat un pedaç a l´ull i me n´he anat al port de Sant Feliu, he pujat a un vaixell pirata, anomenat «Estafador democràtic a hores convingudes», i entre els molts bergants que ja hi eren hem hissat la bandera de la calavera. Ara ja estem navegant cap a l´illa de la urna perduda.

L´amable lectora

rosa torrent permanyer GIRONA

n Sr. Fañanas, referent a La Gargola titulada: Gossos i miccions, no sé si soc jo l´amable lectora indignada, però com que em vaig enfadar per un escrit seu li contestaré. No em qüestionava que no fos amic dels gossos, sinó que li agradaven massa perquè se´ls volia cruspir. Això ho dono per acabat.

Avui li vull dir que en aquest article té tota la raó, la gent és molt incívica. A mi em molesten molt les pixades al mobiliari urbà, sobretot a la façana de la meva botiga. Quan li dic a algú que no ho deixi fer a la seva mascota pot ser que m´increpin dient que el carrer no és meu, que és de tots, però jo el netejo cada dia i ells l´embruten.

S´ha d´acabar amb l´incivisme, ja!

Per acabar crec que és molt agosarat escriure a un escriptor, he, he, però sóc una mica impulsiva i aquest tema m´apassiona igual que els seus llibres. Potser li aixecaré el càstig i els continuaré comprant.

Els joves també

fem història

Gal·la Basora Santín

n Com a estudiant universitària nascuda l´any 1995 he escoltat tota la vida comentaris sobre la meva generació. Comentaris que m´encasellaven dins d´un grup de joves despreocupats a qui «se´ls ha donat tot fet».

Avui, els joves estem vivint un moment històric que ens permet per fi demostrar el contrari, sortir al carrer i defensar allò que hem sigut afortunats de tenir des de sempre: la democràcia.

Jove, omple el carrer, vota el que el cor et dicti i demostra que el fet que la democràcia hagi sigut sempre la nostra casa no vol dir que no siguem capaços de defensar-ne les portes. Demostrem que res ni ningú podrà contra una generació jove que si és forta, si és valenta i si és combatent.