Els assajos nuclears del coreà Kim Jong-un recorden els cops de puny que es clava al pit el goril·la d´esquena platejada cada vegada que es planteja una disputa territorial i ha de dir «aquí estic jo». Tants segles conreant el llenguatge articulat, porta Shakespeare fins a l´últim poble d´Indiana o Idaho, perquè l´actual president nord-americà encongeixi i deformi els llavis com un ximpanzé contrariat pel que acaba d´escoltar o de llegir (si és que ja n´ha après ). Pel format, el goril·la potser és Donald Trump i Kim Jong-un es quedi en orangutan, encara que tingui cara de cul, de cul de mandril pel rosat de les seves galtes, la seva rodonesa pastissera.
És clar, el pitjor que li pot passar a un simi mascle és creuar-se amb un altre simi del mateix sexe. No hi ha dubte que Corea del Nord posseeix una complicada litúrgia per expressar un sentiment elemental: l´odi. L´odi als Estats Units, en concret. No dic que no en tingui motius, però així no es pot fer cap política exterior (la interior fa encara més por). On estaríem si els espanyols amenacéssim als alemanys per venjar la invasió visigoda, uns ganduls els visigots. O anéssim disparant als turistes britànics per protestar pel Tractat d´Utrecht, que ja no me´n recordo del que tracta.
Vladímir Putin també s´ha apuntat als cops en el tambor pectoral i encara que més aviat sembla un goril·la depilat amb el pit a la moda d´una sauna gai, amenaça de socarrar l´Aràbia Saudita com hi hagi un atemptat gihaidista a la Santa Rússia, que segur que té més de russa que de santa. Com sol dir-se, els humans descendim dels micos, però Trump encara no ha baixat del tot i per això la mare Terra li ha enviat una evidència del canvi climàtic de la mida de l´estat de Texas. El cas d´Emmanuel Macron, el president francès, és diferent: es pinta com una mona fins al punt de gastar gairebé 9.000 euros al mes en maquillatge. Encara que la mona es vesteixi de seda...
