Cal qualificar de veritablement important la sentència dictada per la Sala segona del Tribunal de Justícia de la Unió Europea el 14 de setembre, en ocasió de la qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal laboral superior de la ciutat belga de Mons. La sentència fixa els criteris per a determinar quins tribunals laborals són competents per conèixer dels litigis del personal de vol d´aquesta companyia, contractats d´acord amb la normativa irlandesa però que en realitat inicien i conclouen els seus serveis regulars en una població belga.

Els dos litigis troben el seu origen judicial en les demandes interposades per diversos treballadors. En l´assumpte C-169/16, es tracta d´un treballador contractat per Ryanair, que va demandar el pagament de diverses indemnitzacions un cop extingida la seva relació laboral. En l´assumpte C168/16, estem en presència de diversos treballadors contractats amb l´empresa Crewlink, «l´agència líder de reclutament de Ryanair» tal com s´explica al seu web, domiciliat a Irlanda. Aquesta empresa va posar a disposició de Ryanair als nous contractats, exercint tots ells tasques de personal de cabina d´aeronaus, igual que qui va ser contractat directament per l´empresa aèria.

Després de l´extinció dels seus contractes, ja fos per acomiadament o per voluntat de la part treballadora, els treballadors afectats van interposar demandes en reclamació d´indemnitzacions que estimaven que tenien dret a percebre i que no els havia abonat l´empresa.

Quines són les notes particulars d´aquests litigis laborals? Doncs bé, la primera qüestió a tenir en consideració és que els contractes es redacten en anglès (les persones contractades eren portugueses i espanyola), amb empreses domiciliades a Irlanda, i en els seus contractes es disposava que les relacions laborals es regirien per la normativa irlandesa, sent els tribunals de l´Estat esmentat els que haurien conèixer dels eventuals litigis que se suscitessin, abonant-se el salari en un compte bancari irlandes. En l´apartat 20 de la sentència es recull que les prestacions laborals del treballador contractat per Ryanair «es consideraven realitzades a Irlanda, ja que exercia funcions a bord d´avions matriculats en aquest Estat membre i que pertanyen a aquesta companyia aèria».

Per a tots els treballadors queda acreditat que començaven la seva jornada de treball a l´aeroport belga de Charleroy i la finalitzaven també en el mateix. Per al treballador contractat per Ryanair es recull a més que «...de vegades, es veia obligat a fer guàrdies allà per si era necessari substituir algun empresari que no hagués anat a treballar», mentre que per als que van ser contractats per Crewlink es disposava en els seus contractes, tot i que segons els mateixos el lloc de treball estava a Irlanda, per estar matriculats els avions en aquest Estat, que l´aeroport belga citat seria la «base» dels treballadors, i que tots ells havien de residir a una hora de distància, com a màxim, d´aquesta base.

Quina és la raó de la presentació de les demandes davant tribunals belgues? Òbviament, per considerar els demandants que havia d´aplicar la normativa laboral d´aquest Estat i que els seus tribunals eren els competents per conèixer de litigis, tot i que en el contracte s´establia la remissió a la normativa substantiva i processal irlandesa. Tesi rebutjada per l´empresa, que al·legava primerament la possibilitat d´elecció del fòrum, i que el compliment de les obligacions tributàries i de Seguretat Social es duia a terme a Irlanda i prestava el seu treball en avions matriculats a Irlanda «i d´acord amb la normativa d´aquest mateix Estat membre». Es tracta, recorda el tribunal, que el treballador pugui demandar al seu empresari «davant l´òrgan jurisdiccional que consideri més proper als seus interessos, reconeixent-li legitimació activa davant els tribunals de l´Estat membre en què estigui domiciliat l´empresari o davant el tribunal del lloc en el qual exerceixi habitualment la seva feina o, quan aquest treball no es desenvolupi en un únic Estat, davant el tribunal del lloc en què estigui situat l´establiment que hagi emprat al treballador», limitant per això «la possibilitat d´elecció del fòrum per part l´empresari que actuï contra el treballador i la possibilitat d´establir excepcions a les regles de competència fixades en el Reglament UE aplicable».

Què s´ha d´entendre per «lloc en què el treballador exerceixi habitualment la seva feina? a l´efecte de l´art. 19.2 a) del Reglament Brussel·les I? Acudint a la seva jurisprudència, el Tribunal posa de manifest que s´ha d´interpretar en un sentit ampli «el criteri de l´Estat membre» en què es desenvolupi amb habitualitat la feina, i que quan es presten serveis en més d´un Estat haurà d´aplicar-se la regla que permeti acudir als tribunals de l´Estat amb el qual el litigi té «el punt de connexió més significatiu», considerant-se com a tal el lloc «a partir del qual el treballador compleix de fet l´essencial les seves obligacions amb l´empresa».

Partint d´aquesta tesi, el TJUE recorda, com així mateix va fer l´advocat general en les seves conclusions, que per determinar l´esmentat lloc tribunal nacional «s´ha de basar en un conjunt d´indicis», considerant com a tals «a quin Estat membre està situat el lloc a partir del qual el treballador ocupa les seves missions de transport, aquell al que torna un cop finalitzades les seves missions, el lloc on rep les instruccions sobre les seves missions i organitza el seu treball i el lloc en què es troben les eines de treball», havent d´afegir-les en els dos casos ara enjudiciats «el lloc en què estiguin estacionats els avions on es desenvolupi habitualment l´activitat».

Per tant, ara correspon a l´òrgan jurisdiccional remitent tancar la qüestió, que al meu parer, i d´acord a la resolució de la sentència i les dades fàctics dels litigis suscitats en seu nacional haurien de ser resolts a favor de determinar la competència de l´òrgan jurisdiccional belga, a fi i efecte d´entrar immediatament després en el fons de la qüestió i aplicar la normativa laboral, en no donar-se la condicions jurídiques perquè sigui d´aplicació la normativa irlandesa, tot i que es faci menció expressa a aquesta en els contractes de treball.