Jugador empedreït, gaudia de la vida com poques persones en aquest racó d´Europa occidental saben fer. Sempre de bon humor, convidant als amics, o aquells que es feien passar per amics per ser convidats. L´home era addicte a la Primitiva, l´Euromillones i les apostes en general. Amb sort més aviat minsa, va accelerar la l´addicció quan la dona, farta d´un bohemi com ell, el va deixar per un representant de formatges amb molt de futur.
A la primera fallida, la sort el va somriure, però no pas amb una combinació patrocinada per Loterías y Apuestas del Estado. Que no arribava mai. La punyetera. En el llit de mort, la mare li va fer jurar vint vegades que mantindria el patrimoni familiar, de manera que algun dia passés a un nét o néta que, de moment, no existia. Amb l´herència caiguda del cel, el jugador semiprofessional va tirar una temporada, barallant-se amb els números de la Primitiva, l´Euromillones, sense oblidar la Bonoloto. Una de les primeres coses que va fer va ser visitar Cuba, illa caribenya a on les mulates són gràcils i de caminar felí; tenen accent suau i formes tropicals. Sempre obert a noves amistats, va conèixer les inquietuds de noies com la Yumela, la Marguelis i altres que ha oblidat. O no del tot.
En tornar a casa, va seguir la feina, deixant-se els estalvis de la mare, tal i com no havia promès a la seva progenitora. Quan els diners van volar, i un cop completada l´operació d´aconseguir calés dels amics per continuar amb el ritme de vida, es va trobar, un mal dia, amb quatre mensualitats de la hipoteca per pagar, ofegat de tots costats. I sense «sablejar» cap amic: els havia cremat tots. Un dia que anava cap a la costa, es va aturar un moment a la benzinera, i va treure els últims euros de la butxaca, per jugar, un cop més. Aquell dia els déus de l´atzar i la matemàtica eren del seu costat. El premi, insolentment generós, el va canviar. Avui viu en un xalet amb piscina climatitzada, amb vistes al mar: a la Costa Brava màgica i feréstega. Té una suite enorme amb terrassa, dos garatges, i una petita parcel·la de 1.300 metres quadrats. Està casat, amb dues nenes. Té dues empreses que funcionen soles, uns d´elles a Cuba, i parla amb gravetat de la situació política que travessem, de la crisi i de la responsabilitat dels empresaris. L´atzar, que el va dur a la fallida dues vegades, l´ha fet tot un senyor.
