Vaig tenir de nen un professor que parlava tota l´estona de com n´és de difícil ficar la pasta de dents dins del tub una vegada n´ha sortit. L´home vivia obsessionat amb l´assumpte, que comentava cada dos per tres per advertir-nos que algunes decisions no tenien marxa enrere. La imatge era molt potent. Al lavabo de casa meva, amb el pestell posat, vaig dur a terme amb la pasta dentífrica diferents experiments que li donaven la raó i que em van costar més d´un disgust familiar. A partir d´aquí, i per no sortir de l´àmbit enrajolat fins al sostre, vaig provar també a retornar a les seves posicions originals un rotllo de paper higiènic desenrotllat. No resultava tan ardu com allò de la pasta, però el rotllo mai quedava igual. Retrocedir, en fi, era molt difícil en qualsevol aspecte. Per això resultaven tan fascinants aquelles experiències cinematogràfiques en què es projectava una cinta cap enrere. Vèiem caure i trencar-se una tassa contra el terra i tot seguit assistíem al procés contrari: els trossos ascendien cap a la taula i s´unien com per art de màgia fins que tornaven les coses a la seva posició original.
Que bo!
Introduir la pasta en el tub és tan difícil com ficar el dimecres en el dimarts. Dimecres, una vegada que ha succeït el dimarts, és inevitable. Per més que l´empentis cap enrere, ell continua dirigint-se implacablement cap al dijous. Si dimarts has comès un crim, dimecres començaràs a pagar per ell. Una vegada que el pollet ha sortit de la closca no hi ha forma de tornar-lo a l´interior. Només el cinema posseeix aquesta capacitat per tornar enrere. A la vida no hi ha rebobinat, els actes i les paraules tenen conseqüències, etc. Això ho haurien de saber, abans que ningú, els governants. Nosaltres, els ciutadans del carrer, som gent ingènua. Desconeixem els fils pels quals unes regions estan cosides a unes altres. Ignorem com es tallen i si algun d´ells, en manipular-los, pot provocar una explosió de gran abast. Sabem poc d´economia i de política, però l´olfacte ens diu que aquí s´han dit i s´han fet coses a les quals és molt difícil fer marxa enrere. Algú ha jugat al lavabo amb el tub de la pasta de dents i ho ha deixat tot empantanegat.
