Cartes

Alicia Ovide Lloret de Mar

Em dic Alícia i últimament m´he sentit dir que visc al país de les meravelles... Potser sí que m´agradaria viure al país de meravelles però, després del passat 1 d´octubre, res més lluny de la realitat.

Penso que si ells volen ràbia, els hem de respondre amb serenitat, que si ells volen enfrontament els hem de respondre amb diàleg.

Vull un referèndum on hi hagi una campanya pel sí i una pel no, que garanteixi un cens real, en què la societat i els votants siguin plenament informats i conscients del que comporta el seu vot. Que és impossible? Alguns diran que visc al país de les meravelles? però la majoria de coses només són impossibles quan creiem que ho són.

Aquest referèndum no ha aportat valor legal, ha aportat molt més:

Aquest referèndum ha servit per portar la qüestió catalana al món, per demostrar qui són els feixistes, violents i covards i qui són els demòcrates, els pacífics i els valents.

No he estat mai de sortir al ­carrer a la diada, perquè sempre he pensat que no em calia fer-ho per ser «millor catalana».

Però ara sí, cal sortir als carrers, perquè això ha arribat massa lluny, perquè si ara surto és per defensar els ideals i valors que m´he construït a base d´esforç en aquesta terra que m´ha vist créixer i que no vull que ningú menyspreï, no surto per defensar una bandera, surto per defensar precisament aquests valors.

¿Creieu que visc al país de les meravelles per voler arribar a un nou estat a base de diàleg, tolerància, convivència i democràcia? Bé, potser sí que estic una mica boja... Pero ja ho va dir el bar­reter: les millors persones n´estan.

No tenim por, independència i a veure què passa

Joan Boronat Lecha Blanes

És una incògnita a quines dificultats ens enfrontem si el Govern declara la DUI, no serà fàcil, haurem de seguir lluitant; però lluitarem tots plegats com fins ara; però el que si que sabem és què passarà si no ho fa. Tota la lluita que ha fet el poble català se n´anirà en orris, les manifestacions de les últimes Diades, la lluita d´aquells que van estar colpejats i ferits l´1-O no servirà de res. No crec que la gent continuï estant disposada a rebre garrotades si els polítics es rendeixen.

La rendició del Govern català seria la victòria de la política immobilista del Rajoy, i això significa prestigi com a salvapàtries i que guanyi les pròximes eleccions a Espanya, és a dir la continuació del franquisme (que ho tinguin en compte CSQEP, Podem i altres). Pobra Espanya, i, pobra Catalunya si s´instaura un «a por ellos» permanent.

Per tant, la declaració d´independència de Catalunya significa que finalment es pugui aconseguir la democràcia a Espanya, la qual cosa facilitaria molt llur relació amb el nou Estat català.

Barretades

Salvador font girona

M´agradaria comentar alguns dels fets que entre altres succeeixen a la nostra ciutat i que al meu entendre mereixen la salutació de «treure´ns el barret» que es fan.

Substituir amb enderroc un finger magnífic entre les dues estacions de tren, per una marquesina que deixarà a la gent a l´aire lliure, a l´hivern i l´estiu, mereix una barretada.

Tant al nord com al sud no hi ha més que paviment de ciment i construccions de formigó. És com si al desert s´hagués de matar un camell, perquè algun «il·­lu­minat» digués que fa ombra. De parc Central no en té res, és un cementiri central dels nostres impostos.

Per aquest fet s´hauria de fer un monument conmemoratiu que podria ésser una estàtua colossal del ruc gironí, hi estariem tots representats i l´alcaldessa i els seus incompetents el podrien inaugurar, tot cofois.

Segons tinc entès s´ha de treure també la marquesina de l´anterior estació d´autobusos, tant pràctica per als usuaris i conductors, per anar a totes les poblacions de la província, abans d´haver-nos de ficar sota terra com si fóssim cadells, tant per anar a Banyoles, a Olot o la costa. Estimem que no es podrà fer servir per res, com per exemple parada de taxis, o d´aixoplug quan calgui. Es va fer amb els nostres impostos i s´enderrocarà amb els nostres impostos, per tant una altra barretada.

Saludem per tant el nostre Ajuntament farcit d´incompetència, i ensumem el tant per cent pels motius exposats.

Solem dir que d´allà on no n´hi ha no en pot rajar.

La contaminació

i la infància

Lola Arpa Vilallonga Peratallada

He llegit en un article com pot arribar a perjudicar la contaminació atmosfèrica que respiren els nens durant el seu trajecte diari de camí a l´escola. Segons deia, l´exposició a les partícules de carbó negre durant aquest recorregut diari, els ocasiona una important reducció de memòria, igualment que també pot produir-los altres impactes a la salut degut a la seva petita capacitat pulmonar. I jo m´he preguntat: I la contaminació acústica, com deurà afectar el present i el futur de la salut d´aquests infants? D´altra banda, la majoria d´aquests nens, en el temps de lleure a l´escola, juguen en uns patis sense cap arbre, amb el sòl recobert d´asfalt... O encara pitjor el que he observat a diversos patis de guarderies, on els petits juguen i van de quatre grapes sobre una gespa artificial de plàstic!!!, un derivat del petroli. On és la sensibilitat per aturar tant desgavell. Estem en un país del tercer món?