El pitjor de traslladar el Barça-Madrid a la vida real és que els sectors més inopinats volen marcar gols. La fiscalia catalana s´oposa a investigar l´actuació global dels cossos policials en el dia del referèndum, amb escenes que sacsejaren el món. Res a objectar sobre els tecnicismes jurídics. El problema sorgeix quan el ministeri públic presumeix de plantejar un «exercici intel·lectual», per demostrar estadísticament l´escassa incidència de la «presumpta violència policial». Dividint els 844 ferits pels dos milions llargs de votants, obtenen un 0,037%. I com que es va registrar «un únic ferit greu» (?), els «afectats per la presumpta violència greu policial» es limiten al 0,000042%, marge que el fiscal pressuposa menyspreable.
Les matemàtiques ens enxampen una mica més a prop. L´11-M de 2004 van morir en un atemptat de Madrid 191 persones. És a dir, el 0,00006% dels habitants madrilenys. Atès que el percentatge està en el rang negligible de la «violència greu policial» en el referèndum, no s´entén a què ve tant rebombori amb la matança d´Al-Qaeda. I la mateixa ràtio es presenta a l´11-S, és a dir que la caiguda de les Torres va ser tot just un incident. En la seva erudipàusia calculista, la fiscalia no especifica el percentatge que justificaria una investigació judicial. ¿L´u per cent d´apallissats, o només hem de mobilitzar-nos a partir d´un vint per cent de contusionats?
Més greu resulta parlar «d´un únic ferit de gravetat». Encara que sigui per error, comporta un menyspreu implícit a aquesta persona, a punt de responsabilitzar-la de la seva desgràcia. ¿S´està insinuant que no ha d´investigar-se un atemptat que «només» provoqui «un únic ferit de gravetat», al qual s´ha d´abandonar a la seva sort? De nou, convé aclarir a partir de quin nombre de ferits de gravetat hi ha raons per inquietar-se. ¿Deu, o se´n necessiten cent? Posats a buscar correlacions, divideixin els 844 ferits que cita el fiscal pel nombre d´agents que van participar, i trobaran un percentatge més aclaridor.
