Quan es viuen dies com aquests, que sembla que es trepitgin els uns als altres de tant que corren, es fàcil que anem oblidant els fets que hem anat vivint. No fa ni un mes del referèndum de l'1-O i molt del que vam sentir els dies abans de les votacions queda lluny. És possible que ja ni recordin que fins i tot van amenaçar els pares que deixéssim anar els nostres fills a les manifestacions dels dies abans. Després han vingut tantes altres amenaces que sembla que unes esborren les altres. Sobretot ara que tornem a tenir presos polítics i que els jutjats van cridant a declarar tothom que es mou.
Com que el que hem viscut ens ha tocat molt endins i com que tindrà conseqüències rellevants per al futur, el conseller de Cultura, Lluís Puig, ha fet una crida per tal que tots els ciutadans puguem enviar als arxius el material que hàgim enregistrat dels esdeveniments d'aquests dies: fotografies i gravacions que seran testimoni dels fets. Els arxius preservaran el material, l'indexaran i serà fàcil de consultar. Les negacions i les tergiversacions de la nostra història han estat una constant. Necessitem els arxius i necessitem els documents.
D'entre tots els vídeos que hem vist aquests dies de l'1-O n'hi ha un que els recomano especialment. La càmera és a l'altra banda d'una taula parada a la plaça de Sant Mori. Irromp la Guàrdia Civil. S'hi veuen pocs veïns. Acaben de dinar i s'ofereixen coca: de crema o de cabell d'àngel? Com que a Sant Mori són tant pocs, havien votat tots a primera hora. Tenien la feina feta i s'ho miraven amb calma, entre fotetes i neguitosos, mentre el desplegament policial deixava veure desproporció, incomprensió i impotència.
