El sintagma «risc de pobresa» és un eufemisme. Quan un està en risc de pobresa, és pobre. Als països pobres, d'un temps ençà, se'ls denomina «emergents». Així anem, fent voltes a les paraules no per modificar la realitat, que és molt tossuda, sinó per canviar la relació que hi tinguem. Un país emergent no fa tanta llàstima, ni tanta culpa, com un país pobre. És més, l'envegem per aquesta capacitat per brollar en un món que majorment s'enfonsa. A Espanya, el 28% dels seus habitants està en «risc de pobresa». Més de la quarta part, i això en un moment en què l'economia, si el Govern no menteix, va vent en popa, a tota vela. Tretze milions de persones amb noms i cognoms, i amb els seus dos pulmons, i amb els seus dits de les mans i els peus, i amb la seva llengua, i la seva faringe, potser fins i tot amb la seva dentadura completa, tretze milions, dèiem, suen tinta xinesa per arribar des del dimarts al dimecres i des del dimecres al dijous.

Moltes d'aquestes persones, entre les quals abunden dones, nens i joves d'ambdós sexes, depenen d'un fil a punt de trencar-se: el de la pensió de l'avi. Quan la pensió de l'avi falla, la teulada s'enfonsa, de manera que a l'anomenat eufemísticament «risc de pobresa» el segueix la pobresa severa amb tota la seva cadena d'efectes secundaris: bronquitis mal curades, tinya, malalties digestives, fam, fred, pànic i exclusió social. L'exclusió social vol dir que deixes de formar part del paisatge, tot i que dormis a la porta d'un establiment de la Gran Via de la teva ciutat.

Quan vaig a la ràdio a primera hora del matí de diumenge, veig quantitats notables d'exclosos socials coberts amb cartrons d'embalar. Hi són, al centre de la ciutat, però alhora són fora d'aquesta. Resulten simultàniament visibles i invisibles. Tu mateix fas per no veure'ls recordant la màxima que no hi ha més cec que qui no vol veure. Però un dia arriba l'Eurostat, que és l'Oficina Europea d'Estadística, i et proporciona les xifres macro de la pobresa (el 28%). En percentatges fa menys mal i produeix menys vergonya. El pitjor és quan trepitges el carrer i veus als pobres un a un.