Al mestre de tapís Carles Delclaux
M. DOLORS MASCUÑÁN LLENAS GIRONA
Carles Delclaux és també en realitat Carles Is López. Vull fer un elogi a l´article de Lluís Bosch Martí, «Retrobant Carles Delclaux». Com a alumna seva vaig fer el meu primer tapís al seu taller del carrer de la Força, que en entrar a mà esquerra deia: Delclaux-Tapissos. Més tard, va ser professor de la classe de tapís del centre cultural La Mercè de Girona, on ell va traslladar i muntar amb molt d´esforç els antics tel·lers de la Casa Aymat de Sant Cugat del Vallès, en la qual ell va treballar de molt jove i que actualment es troba a la Casa de Tapís, dirigida ara per la Mercè Ibars, antiga alumna seva.
I tinc un bon record de les tardes anant a classe al seu taller de La Mercè, quan després de treballar i acabar els tapissos ho celebràvem fent el berenar que tocava, fins que pujava en Joan, el conserge, per avisar-nos que era hora de plegar. Ah! i la calor de l´estiu que també ens acompanyava. Ben retrobat Carles, i gràcies per les teves hores dedicades a l´ensenyament del tapís.
A Robert Roqué
Maria Hereu girona
Et segueixo, ets un entès de la sardana, per això t´admiro. Jo estimo la sardana i dic que és un sentiment. Ja no tinc edat ni força per ballar-ne, però quan les escolto, l´emoció és gran. En porto de ballades incomptables, a Girona, a Cassà, a Perpinyà, etc. Felicitats Robert, continua la teva tasca en pro de la més catalana de les danses.
El vertader adversari de Catalunya
Maria Salip Calvo girona
Catalunya és territori espanyol, per tant, els que no volen ni es senten espanyols a més de catalans i europeus, podrien marxar i buscar un altre territori per construir la república catalana. Potser Maduro, l´únic president que els fa costat, els deixaria establir i així aprendrien què és llibertat i democràcia, ja que segons ells aquí no en gaudeixen, malgrat haver establert una immersió lingüística que els ha permès multar empreses que retolaven en castellà i organitzar manifestacions multitudinàries a més d´anar a votar en un nyap de referèndum, on alguns, com el fill d´uns amics, ho varen fer tres vegades, sense ser atonyinats. Però, vaja, enfrontar-se a la poli per evitar que complissin el seu mandat legal és una bogeria, només gent radical pot fer-ho. En altres països potser hi haguessin hagut víctimes mortals, sortosament aquí no. Forcadell va dir que l´adversari de Catalunya era Espanya, però aquí els vertaders adversaris són ells que estan portant aquest país a una fractura social irreparable i ruïna econòmica, fent un mal de proporcions desconegudes. Per favor deixeu Catalunya que visqui tranquil·lament i prosperi, el mal que esteu fent és terrible. Deixeu-nos en pau. Atentament.
