Ara mateix ens convé buscar i llegir bones notícies, d'aquelles que eixamplen el cor. Som-hi. A Granada hi ha un jutge del tribunal de menors, el senyor Emilio Calatayud, que allà ja és conegut i estimat perquè quan dicta sentència l'ha rumiada en atenció al condicionament de la minoria d'edat del «delinqüent», que no hauria de quedar mai marcat negativament per sempre, sinó alliçonat en positiu. El respecte de la persona és essencial en la justícia, que -per alguna cosa- té el reconeixement de virtut. El senyor Emilio Calatayud, jutge de menors, ha dictat una sentència que imposa a un noi el càstig de rebre un curs a l'escola de perruqueria; en acabar el curs, l'alumne -ja mai més li hem de dir delinqüent- passarà per un obligat examen i el senyor jutge ha assenyalat que ell mateix serà la persona a qui haurà de tallar els cabells.
Quan els menors d'edat són atrapats en malifetes i han de passar per algun adreçador veuen la seva educació com a imposició dura o terrible càstig. El curs de perruqueria és tota una altra cosa. Vull creure -o potser somnio- que el dia de l'examen en aquella perruqueria, plàcidament, tot tallant cabells, tot parlant de futbol o del temps, hauran fumat la pipa de la pau un nou professional de la perruqueria i un veterà jutge treballador de la justícia amb una amable humanitat.
Senyor jutge, vostè ens ha sorprès. Diu el diari que a Granada ja estan acostumats a les seves sentències envers els delinqüents menors d'edat, molt ben valorades i admirades. Amb jutges com vostè ens veuríem capaços de recuperar la fe en la justícia, cosa que ens convé molt.
La fe i la justícia, precisament, tenien com a cosa tradicional unes imatges ben significatives: la fe es representava com una senyora amb una bena davant dels ulls, per no veure-s'hi, i la justícia ens l'ensenyaven alçant unes antigues balances ben equilibrades,i la senyora es presentava també amb els ulls tapats. Quan erem petits se'ns explicava que la bena als ulls de la fe era per no veure res, perquè no es necessita exercir el sentit de la vista quan hi ha credibilitat, quan una cosa es fa creïble, inspira plena confiança; i l'equilibri de la balança representava la neutralitat, l'equitat, del qui imparteix justícia, que no es decanta cap a un costat o altre. Però ens hem fet grans, i ho hem fet acompanyats d'aquests símbols que ens els haviem fet sagrats; moltes vegades aquests símbols s'havien convertit en obres plàstiques de gran bellesa i ornamentació significativa; escric des de Girona, senyor jutge,i ara mateix estic recordant una escultura representativa de la fe que tenim a la façana barroca de la nostra catedral.
Però d'un temps cap aquí tenim un dia a dia, unes realitats que ens fan pensar una penosa alteració. Aquella bena per tapar-se la vista, de la senyora fe, l'hem de fer servir per tapar-nos els ulls, els nostres, i així no veurem que moltes balances de la justícia estan desequilibrades, i ho estan sempre a favor del més poderós i del més ben armat.
Senyor jutge, diguem- ho d'una vegada, hem perdut la fe en la justícia. Aquí ens agradaria ara mateix ser menors d'edat i que vostè ens pogués jutjar les malifetes, si mai en fem alguna. Una forta abraçada.
