Tinc amics socis de l'equip blanc que es pensen que diumenge jugaran en una zona de guerra. Els intento calmar. Fins i tot als meus col·legues del diari Marca els he dit que mantinguessin la calma. Em deien que el Reial viatjaria el mateix diumenge per evitar dormir a la ciutat i suportar cassolades i crits durant la nit. I que anirien acompanyats de la màxima seguretat, com si anessin a Bagdad. Finalment, el Madrid dormirà a la ciutat. Quan els he dit que tinc coneguts gironins fans del Reial Madrid s'han quedat sorpresos. No s'ho podien creure. Els he intentat tranquil·litzar. Crec que els gironins, els que aniran a Montilivi diumenge, rebran el Madrid molt bé, orgullosos que l'equip que ha guanyat més Lligues de Campions i copes d'Europa de la història jugui amb el Girona. La gent intel·ligent deixa la política de banda quan es tracta dels temes seriosos i no barreja les seves opcions ideològiques i/o identitàries amb els colors del club, que sempre han de ser sagrats. Ernesto Valverde, el prudent entrenador del FC Barcelona, ha dit que la seva única bandera és la blaugrana. Magnífica declaració d'intencions. Un club ha de ser plural, obert i global. Un gran club respecta els rivals, admira el seu joc quan juga bé i anima sense pausa el seu equip sense menysprear l'altre. Diumenge, els meus amics i coneguts de Madrid quedaran sorpresos que malgrat el soroll polític tot el que ens envolta quedarà en un segon pla quan la pilota es posi en joc. Sobretot, quedaran sorpresos quan vegin que el Girona donarà una de les grans sorpreses del campionat. Tant de bo, Montilivi aplaudís el Madrid en sortir al camp.
