Cartes

Mateu Frigoler Teixidor

Canet d´Adri

Resulta que avui dissabte dia 26 de maig el poble de Canet d´Adri, un racó de bons aires pau i tranquil·litat, ha estat escollit no sé per quina banda de miserables per pertorbar i contaminar un dels pocs espais prop de Girona on encara es pot gaudir de la natura. Milers de motos des de les 10 del matí fins a les 6 de la tarda han convertit els voltans del poble en un autèntic caos de soroll i fums de tota mena. Diuen que era un ral·li que venia de Manresa, quan la trista realitat i posat en contacte amb els nostres Mossos, ningú en sabia res.

Com es pot organitzar una moguda tan infernal com aquesta, sense permisos i sense el coneixament dels veïns i de les nostres autoritats. És que després del 155 el nostre estimat país serà el campi qui pugui per qualsevol «manada» de pertorbadors de l´ordre i la bona convivència? Com es pot permetre aquesta bogeria de més de 5.000 motos corrent en carreteres estretes de comunicació entre petits pobles de pagès, freqüentades la majoria del temps per excursionistes i colles de ciclistes? Estic escrivint quan són la set de la tarda i encara sento passar, suposo, els últims protagonistes d´aquest maleït dissabte.

La família, «el santuari de la vida»

Jesús Domingo Martínez girona

Abunden els testimonis de famílies que es bolquen amb qui neixen amb una discapacitat o pateixen lesions i malalties al llarg de la seva vida. I són freqüents les històries de lliurament i generositat en les famílies per cuidar els seus membres majors. «De vegades les circumstàncies laborals, econòmiques, la mida dels habitatges i altres situacions ho poden fer complicat», reconeixen els bisbes, que demanen un major reconeixement a aquesta tasca i més ajudes públiques.

Però l´experiència demostra també que aquestes famílies són més sòlides i feliços. Si la protecció dels més febles és un tret que defineix el que és humà, l´entorn privilegiat per aquestes cures és la família, de manera que no exageren els bisbes quan a la família l´anomenen «el santuari de la vida».

Lucrècia Borja

Josep Baella Isanta girona

Forma part de la família valenciana de Xàtiva que, durant el regnat d´Alfons el Magnànim i de Ferran II , va aconseguir per dues vegades la tiara papal amb Calitxt III i Alexandre VI. El seu germà Cèsar Borja, va inspirar a Maquiavel, que l´acompanyava en les expedicions militars, a escriure El Príncep. Testimonis italians de l´època lloen a la duquessa de Ferrara, Lucrècia, tant en l´aspecte físic com en el moral. «Tanto gentile e tanto onesta pare...». Tito Vespasiano comparava Lucrècia a Juno per lo benèfica, a Minerva per lo assenyada, i a Venus per la bellesa.

El ressentiment i l´enveja de la Cúria romana, «La Chiesa romana in mani dei catalani» i del espanyols, envoltà la família d´una llegenda negra. A Roma es parlava català i a Itàlia, valencians i espanyols eren coneguts com catalans.

Ferrante, rei de Nàpols, va escriure als seus parents els Reis Catòlics per desacreditar a Alexandre VI al no claudicar als seus desitjos. L´espanyol Manuel Fernández González (1821-1888) publica Lucrecia Borgia, Memorias de Satanás. El belga Peter de Roo (1839-1926) reivindica l´obra i la memòria de Alexandre VI a Material for a history of pope Alexander VI, una obra de cinc volums.