Donna Leon, famosa escriptora de novel·la negra, ha publicat La temptació del perdó, la 27a narració de la saga del comissari Guido Brunetti. El protagonista és un policia culte, comprensiu i familiar que es mou en una Venècia envaïda pels turistes.
L'autora, nascuda a Nova Jersey el 1942, viu des del 1981 a la ciutat dels canals, tot i que en els darrers temps passa bona part de l'any en un petit poble de Suïssa.
En una entrevista recent en un diari de les nostres contrades, se li va preguntar per què era tan crítica amb el turisme. Va contestar: «Venècia és una catàstrofe. Vosaltres viviu a Barcelona, us esteu entrenant per a això. Nosaltres us portem 10 anys d'avantatge. A Barcelona encara podeu trobar un pis, a Venècia és impossible».
Va afegir que no en culpava els turistes i va deixar anar: «De fet, tinc una solució per a vosaltres: que els propietaris d'apartaments turístics il·legals estiguin obligats a disfressar-se de crucificats a la Rambla. I que així la gent s'adoni de les conseqüències. Als rètols d'aquests apartaments hi hauria de dir, ben gran, que són il·legals».
Bé, és un estirabot sarcàstic que no serveix gaire a l'alcaldessa Ada Colau ni a altres alcaldes que han vist proliferar els habitatges d'ús turístic (HUTs), especialment en els municipis de la costa. De fet, s'han convertit en una plaga difícil d'erradicar.
Vist l'escenari venecià, la trama comença amb una visita d'una amiga de la dona del comissari, angoixada per la sospita que el seu fill podria estar enganxat a la droga.
Ben aviat, el pare de l'adolescent apareix ajaçat al terra al costat d'un pont amb una commoció cerebral potser deguda a agressió intencionada.
A partir d'aquests successos, la investigació gira entorn als tripijocs en l'expedició de medecines per a la gent gran que involucra metges i farmacèutics. Paral·lelament, es va a la recerca dels camells que venen drogues a les portes dels col·legis i la seva connexió amb el narcotràfic.
A mesura que avança la indagació, apareixen persones normals i corrents que han escollit un camí equivocat, perjudicant a altres. Però són culpables de no respectar lleis injustes?
En aquest punt, el policia dubta de la seva funció de fer complir la llei. S'han de perdonar algunes accions il·legals? S'ha de tenir pietat dels delinqüents?
El comissari busca una resposta a Antígona, de Sòfocles, que planteja el dilema de desobeir una llei dels homes o obeir una llei dels déus. No ho troba.
En canvi l'autora, en l'entrevista esmentada, ho té clar: «Un ciutadà té dret a protestar contra una llei injusta, però això obre la porta a tothom ... També als llunàtics».
Una referència als polítics llunàtics, predicadors de la desobediència?
