La mare dels ous és la resposta a la pregunta «qui es pot registrar?», que apareix en la pàgina d´«indicacions» del web decidim.salt.cat, eina virtual pensada per donar veu als veïns en qüestions, sobre el paper, transcenents: «Tothom que hi tingui interès». L´Ajuntament ja ha fet el primer experiment a través d´aquesta nova plataforma i ha proposat una «consulta per anomenar ´1 d´Octubre´ un espai públic de la vila». Clos el termini de votació, el titular és que «Salt decideix amb un 84% dels vots que la plaça de la Coma Cros» adopti el nom del dia del referèndum d´independència sense cap més efecte que una proclamació estranya de sobirania al Parlament de Catalunya, el 27 d´octubre de 2017. I quan és el 84% dels vots? Segons dades oficials s´han emès «gairebé 200 vots» on-line; d´aquests, un 90% són favorables a dedicar un indret a la data del referèndum (188); dels sufragis partidaris del canvi, el 84% estimen que el millor espai és la plaça de la Coma Cros. En resum: 156 vots -un amunt, un avall- són suficients per alterar el nomenclàtor del municipi («durant les pròximes setmanes es durà a terme el tràmit» administratiu que ho ha de fer possible, informa l´Ajuntament). «Hem iniciat un nou camí per prendre decisions escoltant què pensen els veïns i veïnes de la ciutat», afirma el regidor de Participació Ciutadana (oxímoron?), Ferran Burch. 156 tristos vots equivalen a l´1,91% dels sufragis emesos en les eleccions municipals de 2015 (8.156, segons la Generalitat), a l´1,04% del cens electoral d´aleshores (14.882 electors) i al 0,65% de la població major de 15 anys. La proposta de l´equip de govern és virtuosa, noble, però la participació en la primera consulta, paupèrrima. Les xifres, inclements, confirmen que el nom que tingui l´esplanada de davant de l´antiga fàbrica Coma Cros importa, en general, un rave, i planteja, com a mínim, un interrogant: l´opinió de l´1,91% és un mandat democràtic -el trending topic de la política catalana- de prou entitat com per esdevenir vinculant? Algú deu tenir la resposta.
Al cel·luloide, Clint Eastwood matava Per un grapat de dòlars (Sergio Leone, 1964); a Salt, un maniple de vots és suficient per canviar certes coses. Per sort, en el cas que ens ocupa, el canvi és intranscendent.
