La gastronomia és cultura? És una pregunta que us convido a llançar en una de les vostres trobades familiars... La gastronomia s'ha tornat primmirada, elegant, i els cuiners s'han convertit en artistes contemporanis. En segles passats, la gastronomia era bàsicament alimentació, alimentació per sobreviure. En canvi, ara que aquesta supervivència està coberta, la gastronomia ha esdevingut experimentació i art. També està mutant, i probablement ho farà més accentuadament en els propers anys, cap a una gastronomia més vinculada a la salut... Quan diem gastronomia, tots ens imaginem una recepta, un plat a taula, un àpat,... Per tant, rotundament sí. La gastronomia és cultura». Això es pregunta una periodista en una d'aquestes revistes de gastronomia -aquesta és de Girona- que, en realitat no parlen de gastronomia -com aquesta periodista-, sinó només de cuina, de processos culinaris i fins de dieta. Que poden ser una part de la gastronomia; la qual, però, és un concepte molt més ampli. Inclou tot allò que cal saber sobre el menjar i el beure, les diverses cultures gastronòmiques, i, fins i tot el turisme. Confondre-la -o reduir-la- només a l'activitat culinària o a la seva deglució em sembla un error lamentable. En aquest país, com a Galícia, tenim un estol d'importants gastrònoms: Ferran Agulló, abans de la guerra, Néstor Lujan, Joan Perucho, Xavier Domingo, Vázquez Montalbán i fins i tot Josep Pla. Persones cultes que procuraven treure l'entrellat del fet de menjar i beure, aportant-hi el valor afegit de les seves indagacions, experiències,viatges, etc. Un gastrònom pot ser gurmet o no -un servidor no s'hi considera-, però reduir-la a l'acte de menjar em sembla lamentable. Ni l'encetat Congrés de Cuina Catalana ha tingut en compte els gastrònoms, peça fonamental de la cultura gastronòmica.

Ara qualsevol periodistot, foodie, influencer -termes de moda- o suposats prescriptors, s'atreveix a parlar de gastronomia, quan en realitat solen parlar de cuina i restaurants, o de gustos personals (sovint amb publicitat inclosa), que són coses diferents.

La gastronomia també es relaciona amb el turisme. El gran precursor d'aquesta va ser Curnonsky. «En l'últim mig segle he escrit quatre-cents o cinc-cents articles a fi de preconitzar i fer realitat aquesta Santa Aliança entre turisme i gastronomia que podria contribuir de manera tan important a tornar l'equilibri a les nostre finances i l'abastiment de les nostres despenses». Un text tan lúcid, que sembla escrit ara mateix, el va redactar Maurice E. Sailland Curnonsky, anomenat «Príncep dels gastrònoms». Aquest periodista gastronòmic es va dedicar a l'escriptura de 1892 a 1921, tant a través dels articles com de la redacció de La France Gastronomique, -i en algun dels quals cita amb elogi i admiració algun plat català-. Es mereix que, des del món que a Itàlia s'anomena «enogastronomia», que inclou la cuina, els vins i els viatges, se'l recordi. Per als que sempre hem compartit aquesta associació -la gastronomia lligada amb el territori, el país, el turisme- en efecte, és tot un exemple. Em permetré una confessió. Els meu primers articles de gastronomia, ja fa més de 30 anys, al Punt Diari, s'iniciaven sota el nom de «Viatge a ...», a fi de remarcar aquest doble vessant, que el mateix Curnonsky bateja com a «gastronomadisme».