Tot i que ens costa veure el camí cap a la transició energètica i sembla que no avancem, el cert és que el món es mou, tot i que la percepció de vegades no és prou clara. Sense anar més lluny, les tres grans empreses espanyoles que venen combustibles fòssils han girat la seva proa cap a la generació renovable o cap a una diversificació en serveis basats en energies renovables. Cepsa va anunciar que construirà el seu primer parc eòlic de 28,8 MW a Jerez (Cadis), amb una inversió de 35 milions. El seu director Juan Manuel Garcia-Horrillo deia que volen complementar la cartera de derivats de combustibles fòssils amb fonts d´energia renovable per a satisfer les necessitats energètiques de cada client. Tota una declaració de principis d´una icona dels combustibles fòssils. Repsol també fa mesos que va començar un pla estratègic per entrar en el sector de l´energia renovable nombrant conseller a Ignacio Martín, provinent de Gamesa. Les primeres compres de Repsol han estat la britànica SeaEnergy per 57 milions d´euros i (tan sols fa una setmana) les centrals hidràuliques de Navia i Cabrales amb una potència total de 2.300 MW per un import de 750 milions d´euros. Aquesta generació es suma als 600 MW que tenia l´empresa en cogeneració. El moviment de Gas Natural ha estat un canvi de nom, que ara passa a dir-se Naturgy dins el seu moviment d´aproximar-se al món renovable. Una mostra d´això és que ja es comença a parlar de certificació verda pel gas comptant que aviat hi començarà a haver injecció a la xarxa de gas de biogàs procedent de tractament d´aigües residuals, de purins i d´hidrogen. Això obre una perspectiva nova en l´espai energètic, un camí cap el gas renovable.

Per què les petrolieres fan el camí cap a energia renovable? Perquè ja tenen la certesa que el futur cotxe no anirà amb combustibles fòssils. El cotxe elèctric amb bateria de liti ha estat el catalitzador d´aquesta explosió, no exempta de barreres. A principis dels anys 2000, quan es va popularitzar el Prius, vaig escoltar bestieses per part de presidents d´empreses de cotxes sobre els cotxes híbrids. Des de llavors i fins fa ben poc tots els experts en cotxes deien bajanades sobre la càrrega de bateries: freqüentment es resistien a emprendre aquest camí elèctric. El canvi era massa disruptor per a ser assimilat pel sector de l´automòbil i per això han necessitat molts anys per a veure-hi clar. Avui el canvi de la gasolina i el gas-oil per altres formes de potenciació ja són una evidència. Darrerament fins i tot hi ha noves expectatives que van més enllà de la bateria de liti. Una d´elles és una patent de bateria d´una empresa israeliana anomenada StoreDot que té una bateria apta tant per a mòbils com per a cotxes, un invent disruptor que ha estat comprat per Mercedes. La nova bateria resol el trànsit energètic entre elèctrodes de les bateries de liti, una autèntica barrera en la càrrega i la descàrrega de les bateries. Consisteix en un elèctrode multifunció (MFE) amb una estructura que conté uns polímers orgànics amb components oxi-metàl·lics que permeten reaccions redox. Així, el càtode s´oxida amb l´aire, produint electricitat i una capa d´òxid en la seva superfície. Llavors un líquid neteja la superfície per permetre la continuació de la oxidació. Quan el líquid està saturat, cal canviar-lo. L´empresa diu que un cotxe amb aquesta bateria que porti 60 litres de líquid, podrà fer 480 km abans de canviar-lo. La regeneració d´aquest líquid requereix l´energia que ha cedit en la reacció en el cotxe més la pèrdua d´eficiència, acció que es pot fer quan i on més convingui al sistema elèctric, per exemple en ple sol als Monegros. Ens trobem davant una idea completament trencadora que pot donar lloc a noves idees.

La via dels alemanys va més per l´ús del gas renovable, un gas que saben cremar bé en els motors de combustió. Si un motor de combustió d´un cotxe té un rendiment del 26%, un motor de gas pot tenir un rendiment del 43,5% sense produir partícules i amb una producció de NOx que es pot eliminar amb catalitzadors. El gas renovable té l´avantatge de resoldre problemes de residus agrícoles i urbans, a més de necessitar hidrogen provinent de l´excés d´energia renovable del sistema.

No sabem quina solució serà la que s´acabarà imposant en el transport, tot i que segurament podem pensar que seran ambdues, una per vehicles petits i distàncies curtes i l´altra per a camions i distàncies llargues.

El que és important és crear espais on puguin sorgir noves idees, com els ecosistemes de recerca i innovació de Califòrnia i d´Israel, model en el que ens hem d´emmirallar i treballar per acostar-nos-hi. Tot i que el sector del petroli sigui particularment rígid, tard o d´hora caldrà assumir que s´ha de fer pedagogia a la gent cap a un canvi profund en determinats productes. Tot depèn de com adaptem l´entorn de l´usuari, de com li fem veure que cal modificar l´ús dels productes i les maneres de fer. I això es fa amb lleis i amb pedagogia, amb la taxa de carboni i amb molta transparència en els productes, explicant les raons per les que hem de fer les coses diferents.

Estem fent el camí, hi ha evidències i el potencial és enorme. Només falta posar-hi més velocitat amb la taxa de carboni.