Una estudiant sueca va comprar un bitllet d'avió de Suècia a Turquia perquè sabia que en el vol hi havia de viatjar un refugiat que havia demanat asil polític i que era deportat amb destinació a l'Afganistan. La seva protesta per mirar d'impedir la deportació va consistir a negar-se a asseure's mentre no fessin baixar de l'aparell el migrant. Mentre es negava a asseure's i demanava el compromís del pilot, ho gravava tot amb el mòbil i ho mostrava per Facebook Live, de manera que s'assegurava una gran difusió del que passava en aquell aeroport i en aquell avió. El pilot va fer l'orni. Alguns dels altres viatgers protestaven pel retard que s'anava generant. Tampoc no ho entenc gaire. Si més no, en aquell cas, sabien perfectament la causa del retard, que era clara, visible i evident, quan habitualment el motiu dels endarreriments és un misteri insondable.
Sobre el per què de la defensa a ultrança d'aquell afganès i de la negativa de l'estudiant sueca a deixar enlairar l'avió, no en sabem res. Probablement es tracti d'un cas de compromís net, autèntic i transparent. Però ves a saber si, d'aquí a uns anys, aquesta noia no es presentarà a alcaldessa de la ciutat on viu. Això, de moment, no ho podem saber. El que sí que sabem és que va mostrar una capacitat de compromís lloable malgrat la seva joventut, només 22 anys. I no anem precisament sobrats de gent compromesa. La immensa majoria mirem, només, pel nostre interès. És a dir, que l'avió surti quan toca.
És ben probable que el refugiat afganès, l' Ismail, hagi estat expulsat del país i traslladat en qualsevol altre vol davant la indiferència generalitzada. Aquests dies la gent tenim al cap el nostre «dret» a fer vacances. El refugiat afganès, si sobreviu, recordarà sempre aquest gest de l'Europa vella i esgavellada que tenim.
