Me'n vaig

Jo estic fullejant el diari sense ficar-me amb ningú i acabo de llegir un editorial de fibra sintètica sobre Corinna, l'examant de Joan Carles I. Un editorial que no necessitava planxa. La meva rentadora, per cert, té un programa de rentat per a «planxa fàcil». Si estens la roba amb destresa, estirant una mica, pots posar-te-la segons la treus del tendal. L'important és no centrifugar-la, perquè aquí neix l'arruga. Li passa també a la realitat: que la centrifuguem massa en les tertúlies de la tele i acaba feta un fàstic.

- Si la realitat fos un teixit -respon el jove prim-, seria de punt, més que de ganxet. De punt i amb unes agulles així de grosses.

El que vol dir, suposo, és que el que ens preocupa de la troca de la realitat és que s'estengui. Que t'asseguis, en fi, a teixir i en un tres i no res facis una notícia o un jersei. Un jersei de punt es fa en dos cops de peu, sobretot si la llana és gruixuda i deixes molts forats. Un tapet petit de ganxet, en canvi, et pot portar un parell de setmanes. El ganxet exigeix precisió i amor.

- El ganxet -afegeix el prim- és al punt el que l'heroïna a l'haixix.

De sobte m'adono que estic escoltant una conversa de fumats. Puc veure la cara a un d'ells i em sembla que té les pupil·les dilatades. Demano un altre gintònic per posar-me a to i continuo llegint el diari, intentant inevitablement comparar la realitat amb una roba. I el que veig és un drap de cuina, potser una d'aquestes baietes amb què els cambrers netegen les taules i en les quals es barregen les restes del cafè amb les de la tònica i les de la cervesa amb l'oli de les patates fregides. En tot cas, la realitat no està feta de seda. Com que ens trobem en una terrassa d'estiu, el gras i el prim encenen una cigarreta i canvien de conversa. El primer li pregunta al segon si ha somiat alguna vegada que la seva nòvia tenia penis. Així que demano el compte i me'n vaig a una altra terrassa.