En un rampell de democràcia assembleària i cibernètica, la Comissió Europea està preguntant a la seva web als ciutadans si volen o no que la UE deixi de tocar-los els rellotges. Els interessats tenen de termini fins al 16 d'agost per opinar si estan a favor que se suprimeixi o es mantingui el canvi d'hora que s'executa d'ofici en l'últim diumenge de març i l'últim d'octubre. No es tracta d'una qüestió menor, encara que estigui passant més aviat inadvertida. Els governs de l'Europa comunitària -que, per cert, té tres fusos horaris diferents- exerceixen el singular hàbit de robar-nos una hora de son a la primavera i tornar-nos-la cap a finals de la tardor. El pretext més aviat maldestre que invoquen els governants per fer marxa endavant i enrere el rellotge és la necessitat d'estalviar uns quants milions en la factura elèctrica. No els importa que el poc que economitzin en quilowatts es faci a compte de dilapidar la salut dels ciutadans, amb la consegüent despesa en somnífers, ansiolítics i altres pocions tranquil·litzants.

El costum de canviar d'hora dues vegades a l'any va ser adoptat arran de la crisi econòmica de la dècada dels setanta, quan els propiearis dels pous de petroli es van conjurar per posar crues les coses a l'infidel Occident, tancant-li l'aixeta del cru vital per a la subsistència de les seves indústries. Davant d'aquest atac sarraí, els països d'aquesta banda de l'hemisferi van abordar l'emergència amb mesures d'estalvi tals com la reducció de l'enllumenat públic, la invenció de sistemes per reduir el consum i -per últim- el canvi bianual d'hora per aprofitar al màxim la llum diürna. Quatre dècades després, l'únic i anacrònic residu que queda d'aquell combat és l'obligació d'avançar i endarrerir una hora els rellotges.

Sensats per una vegada, els buròcrates de la UE admeten que l'estalvi d'energia obtingut amb aquest ball d'hores és «marginal», encara que aquest havia estat precisament el motiu que es va adduir en el seu moment. En canvi, l'impacte sobre els bioritmes de la població «podria ser més important del que se suposava», d'acord amb els estudis realitzats per la mateixa UE. Això ja ho deien, en realitat, molts metges que reputen de nocius per al correcte equilibri psicofísic de la població els canvis d'hora i de cicle biològic a la qual la sotmetien els seus governants. També la Comissió Europea sembla haver arribat ara a la conclusió -o almenys, la sospita- que els quatre duros que s'estalvien en energia elèctrica cal gastar-los després en medicines.

Els peixos grossos al comandament podrien haver optat per suprimir, sense més, els canvis d'hora deixant els rellotges i els ciutadans en pau; però, pel que es veu, prefereixen allargar el tràmit. Per a això han llançat la consulta que des del passat 4 de juliol i fins a mitjan agost permet als europeus pensar -amb el corresponent formulari en línia- sobre la pertinència de seguir amb el sistema actual o comptar amb una mateixa hora durant tot l'any.

Infeliçment, el referèndum horari, que sembla el més guai i assembleista, té un caràcter merament consultiu. Diguin el que diguin els votants -o, més ben dit, opinants-, la decisió sobre l'assumpte la prendran els polítics de la UE. I potser insisteixen a seguir tocant els rellotges a la gent.