En èpoques de crisi, el turisme ha servit per ser la taula de salvació del país. Catalunya n'és una potència, sense cap mena de dubtes. És veritat que els conflictes als Balcans i al Magreb han afavorit el seu desenvolupament a casa nostra, però el sector a poc a poc s'ha anat modernitzant i avui pot competir amb qualsevol altra destinació.

Molts han dit que és la gallina dels ous d'or, però compte que qualsevol tipus de conflicte pot lesionar greument els interessos d'aquesta au tan estimada. Catalunya té un teixit industrial molt important que a vegades ha vist amb preocupació l'ascens econòmic d'aquest sector. Però el país ha sabut conjugar al llarg dels anys l'empenta empresarial a les zones interiors amb el turisme de la costa o de muntanya.

Però compte que la gent que fa vacances i que tria una destinació vol tranquil·litat. I avui Catalunya viu immersa en un conflicte permanent que no ajuda en res a la calma que cerquen els estiuejants. Afortunadament l'independentisme ha sabut frenar les reivindicacions a les platges i les imatges d'aldarulls en el tema de les creus entre partidaris i detractors s'ha esvaït. Hi ha molts indrets per a la reivindicació i no cal forçar la màquina en aquest sentit perquè perjudica greument els interessos dels operadors i clients. La reivindicació del proppassat dissabte en els diferents ponts de l'autopista era simpàtica, clara i no perjudicava ningú. És aquesta la línia que caldria seguir en uns moments en què molta gent es juga els ingressos de tot l'any.

L'espectacle d'aquests dies a Barcelona amb les reivindicacions dels taxistes tampoc ajuda en res. És lamentable la inoperància dels polítics. Mentre la ciutat viu un caos majúscul el president de la Generalitat se'n va de cap de setmana a Bèlgica i l'alcaldessa no dóna la cara fins ahir per tal de repartir culpes entre estat i Generalitat.

No entrarem si la raó la tenen uns o altres. Però imatges d'agressions a la via pública o la paralització dels principals vials de la ciutat no ajuden en res al turisme català. I més quan el visitant avui cada cop és més exigent i està més ben informat.

Aquest mes de juliol a causa de les vagues d'algunes companyies aèries s'han anul·lat vols que han perjudicat greument els interessos d'alguns ciutadans. D'altra banda, el caos aeroportuari ha facilitat una imatge lamentable que tampoc ajuda en res el sector.

Si fins fa deu o dotze anys el turisme venia amb facilitat, ara cal anar al darrere seu per tal de presentar-li una oferta el màxim d'atractiva. Les noves tecnologies, les companyies aèries low-cost i la facilitat de moviments obliguen a presentar internacionalment una oferta permanent en el marc d'una rivalitat amb molta competència entre diferents mercats.

El model de sol i platja a Catalunya s'ha sabut reorientar cap a un turisme gastronòmic, cultural o de diverses activitats que es poden oferir amb paquets globals. En aquest sentit són importants el senderisme, l'ecoturisme, el ciclisme, l'enoturisme, etc, etc... La coordinació entre el sector públic i el privat és fonamental per definir les estratègies adequades per afrontar les noves necessitats del mercat. Catalunya té totes les armes per poder competir amb els països veïns, però s'ha d'anar amb molta cura per no perdre aquest potencial econòmic. I en aquest sentit cal fer tots els esforços possibles per tornar a la normalitat, encara que sigui molt avorrida.