16 de setembre de 2018
16.09.2018

DEU ANYS DESPRÉS

16.09.2018 | 06:00

Divendres es compliren deu anys de la fallida de Lehman Brothers, símbol de la crisi econòmica que ja havia començat a Espanya, la pitjor des de 1929. Les revistes i suplements especialitzats ens han ofert anàlisis rigoroses i no gaire optimistes sobre el futur. La crisi no fou igual arreu perquè no tothom reaccionà igual ni al mateix temps. Europa fou més tardana i contradictòria que EUA i Japó, que sanejaren aviat la banca i emprengueren la recuperació. Per això, ens ha estat més difícil; la recuperació, menor i les conseqüències, pitjors. Arreu, però, una aguda crisi que començà essent econòmica esdevingué social i política.
No s´han regulat els mercats ni impulsat les reformes necessàries per garantir que la recuperació econòmica i la riquesa que es creés, es distribuís. S´ha creat riquesa, però no més benestar per a la majoria. Al contrari, hi ha més desigualtat, precarietat laboral, joventut desocupada i salaris devaluats o congelats. El resultat, per ara, és indignació i desconfiança cap a les elits polítiques i econòmiques i reneix el populisme nacionalista –sovint xenòfob– tant a Europa com als EUA. La responsabilitat no és de la globalització ni del canvi tecnològic. És perquè s´han eliminat drets socials, reformat la fiscalitat en benefici dels més rics i carregat els costos a les classes mitjanes i treballadores. Antón Costas subratlla dos fets últims i decisius: concentració empresarial –creació d´oligopolis– i empreses que recompren les accions pròpies fent pujar el seu valor i els executius es retribueixen amb opcions sobre aquests accions sobrevalorades: manca de competència i immoralitat empresarial
Els analistes alerten sobre la marxa de l´economia americana: L´Administració aplica mesures procícliques després de nou anys de gran creixement i genera dèficit. Pot imposar més mesures proteccionistes frenant el comerç i l´activitat als emergents endeutats en dòlars i a la Xina –on l´endeutament empresarial alarma i el total ultrapassa el 256% del PIB. El BCE ha baixat les previsions de creixement de l´eurozona, que sembla aturar-se, sacsejada pels nacionalismes populistes, i la inflació exigeix pujar el preu del diner... Tot plegat, crea incertesa en el futur. Però el futur és pel que val la pena lluitar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook