Les imatges de dilluns passat davant el Parlament, davant la comissaria de policia de Via Laietana a Barcelona i davant de la subdelegació del Govern de l´Estat a Girona, em van transportar a una època passada. Més o menys, uns 25 anys enrere. Quan l´11 de setembre era simplement un dia festiu que la majoria de catalans aprofitaven per apurar els últims dies de platja, hi havia una minoria que sortia als carrers per manifestar-se. Quan ser independentista era pràcticament considerat una frivolitat. Hi havia gent que ja sortia a manifestar-se i també hi havia una minoria, molt minoria, que, un cop acabada la manifestació, sempre buscava l´enfrontament amb la policia. Era un joc. Tothom sabia com acabaria: amb corredisses i algun cop de porra, senyals trencats, pintades... Era simplement gent que buscava brega i que, res, absolutament res, tenia a veure amb aquella gent que havia sortit al carrer per cridar que volien ser «Països Catalans» o volien «la independència». Doncs dilluns igual. Els que van buscar l´enfrontament amb la policia no tenien res a veure, absolutament res, amb la gent que va sortir al carrer per recordar els fets de l´1 d´octubre de l´any passat. Per tant, tots plegats hauríem de fer fora els radicals perquè trenquen tot l´esperit de la gent que encara lluita per uns ideals.
