Mals presagis

No acaba bé l'any 2018 des d'un punt de vista econòmic. El caos polític s'ha instal·lat als Estats Units mentre la Reserva Federal considera seguir pujant els tipus d'interès i encarint el pagament dels deutes. La guerra comercial entre aquest país i la Xina segueix imparable. A Europa no hi ha notícies per sentir-se optimistes. Un altre caos, aquest cop al Regne Unit amb el Brexit, és una incògnita de la que no es pot prometre res bo. A França, el president Emmanuel Macron ha reculat de les seves projeccions reformistes davant les manifestacions dels jaquetes grogues. A Alemanya, la succesió d' Angela Merkel és ja un fet. Itàlia sobreviu amb un Govern populista d'extrema esquerra i extrema dreta. Les prediccions apunten a una desacceleració del creixement econòmic fins al 3,5% al món. L'Índia tornarà superar a la Xina com a país -entre els grans- de més creixement. El deute mundial seguirà pujant. Que no passi res al sistema financer. A Espanya, Pedro Sánchez viatja pel món -ahir va ser a Mali- mentre segueix governant amb una extrema minoria i amb l'esperat suport de l'extrema esquerra i els separatistes. El 26 de maig hi haurà eleccions europees, municipals i a tretze autonomies. Els dos blocs, ja s'està veient a Andalusia, s'estan conformant. L'aparició de Vox als consistoris i parlaments serà més grossa del que avui pot semblar. I no tots els seus votants vindran de la dreta tradicional. A Catalunya seguirem en mans d'un Govern que no fa lleis i que seguirà gesticulant i fent de víctima. Molts estem esperan un miracle que posi fi a la situació actual. Hi ha moviments, però hi ha d'haver un mínim consens. El món inicia el final de dècada amb un horitzó amb moltes tempestes. Encara cap és un huracà; però, compte, que ho pot ser. Bon any 2019.