08 de gener de 2019
08.01.2019
Diari de Girona

Somnis d'any nou

08.01.2019 | 00:02
Somnis d'any nou

Somiar és saludable i no costa diners. Freqüentment, els somnis en temps de discòrdies expressen la il·lusió per a la concòrdia; en moments d'incertesa assenyalen l'esperança d'un futur en llibertat i en èpoques de tribulacions s'entesten a imaginar una convivència harmònica entre tots els mortals.

Ara bé, els esdeveniments, les imatges i les emocions somiades acostumen a ser desideràtums, és a dir, desitjos imaginaris. Per descomptat, res impedeix que un miracle converteixi oníriques quimeres en realitats manifestes, però avui dia aquesta apreciació no gaudeix de gaire predicament.

No obstant, sovint es confonen els desitjos amb la realitat. En el nostre petit país, els capitosts independentistes empresonats o fugits de la justícia, esperonats per l'ANC i Òmnium, s'esforcen a sermonejar que el somni d'una república idíl·lica és ja una realitat, però que s'ha d'anar implementant dia a dia.

De fet és una incongruència més, perquè implementar significa posar en pràctica un conjunt de mesures que encara no han estat aprovades pels representants del poble.

Per tant, la fal·làcia, o disposició a enganyar, serveix per mantenir viva l'esperança dels correligionaris sempre a punt per a la mobilització.

Tot plegat recorda aquells versos de La vida es sueño, de Pedro Calderón de la Barca, en el segon monòleg de Segimon (traducció de Segismundo).

El príncep, que s'ha comportat despòticament, és de nou tancat a la torre del castell i, afligit pel seu destí advers, declama: «Què és la vida? Un frenesí. / Què és la vida? Una il·lusió; / una ombra, una ficció / i el major bé és petit. / Que tota la vida és somni / i els somnis, somnis són!» (traducció del castellà).

La vida és somni per als independentistes recalcitrants? De fet, estan convençuts de viure en una república inexistent. Allà ells!

En el missatge de Cap d'Any del president Torra hi ha una nova prova d'ofuscació quan, amb posat messiànic, deixa anar una frase esgarrifosa: «L'any que aviat començarà ha de servir, precisament, per realitzar el mandat democràtic de llibertat, per revoltar-se davant de la injustícia i per fer caure els murs d'opressió». Quina èpica bel·licista!

Per més inri, la salmòdia va ser recitada des de l'escenari del Saló Mare de Déu de Montserrat del Palau de la Generalitat, retransmesa en directe per televisió i ràdio, i reproduïda en diaris digitals o de paper. On són els murs d'opressió? En quin món viu aquest personatge patètic?

Bé, no cal fer-se mala sang. Val més creure que la frase és una llicència literària de qui es troba en estat de somni, abusant de la metàfora i de la hipèrbole per incitar a la revolta.

En fi, que l'any 2019 seguirem arrossegant vells somnis, que somnis són.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook