08 de gener de 2019
08.01.2019

Vox provoca danys col·laterals

08.01.2019 | 00:02

La irrupció de Vox en el panorama polític espanyol provocarà danys col·laterals a tots nivells. A Andalusia la primera víctima serà la fins ara presidenta de la Junta, Susana Díaz. Ni el PP ni Cs l'haurien pogut treure del Palacio de San Telmo si no hagués estat per l'aparició d'un partit d'ultradreta que les enquestes li donaven només una representació anecdòtica i a l'hora de la veritat ha entrat al Parlament andalús amb un grup parlamentari fort. La mateixa candidata socialista va equivocar-se d'estratègia a la darrera setmana de campanya quan va donar molt protagonisme a Vox, tot pensant que això l'afavoria atès que Bonilla també perdia vots a gavadals en favor de la nova formació.

Però els de Vox han arribat amb la intenció de consolidar-se. I ho poden fer si els pronòstics confirmen les expectatives dels de Santiago Abascal en comunitats com Madrid, Castella-Lleó, Ceuta, Melilla o Extremadura. Es pot parlar molt d'aquest nou operador, però Vox no és res més que l'ala dretana del PP. Avui que molts s'emmirallen en el populisme de Donald Trump o Marine Le Pen i a Espanya ja han arribat els seus corresponsals. No diuen massa res de nou. La seva gent votaven majoritàriament fins fa poc el PP, però Rajoy els semblava massa tou. Amb un Aznar al capdavant dels conservadors, difícilment Abascal hauria format aquest nou grup polític.

Segons la majoria d'enquestes, els danys col·laterals poden ser generalitzats. D'antuvi la fragmentació del vot de dretes pot afavorir la victòria de Pedro Sánchez en unes generals. Un triomf que no se sap si els servirà per poder conservar La Moncloa. De moment els socialistes intentaran allargar la legislatura tant com puguin. Necessiten com a mínim uns 120 diputats i ara es mouen per sota d'aquesta xifra. Hauran d'administrar el conflicte territorial plantejat des de Catalunya amb peus de plom. Els seus oponents –malgrat que no ofereixin cap alternativa– estan disposats a radicalitzar posicions per tal de treure'n rèdit electoral.

Albert Rivera té al davant una gran oportunitat. Pot ser el líder més votat de la dreta espanyola. La queixalada de Vox al PP pot afavorir que Cs se situï en primera posició. I difícilment el noi de Granollers renunciarà als vots de la ultradreta si li permeten arribar a La Moncloa, quelcom impensable fa pocs anys quan s'exhibia nu pels carrers de Barcelona.

Als darrers dies li ha sortit la veu discrepant de Manuel Valls, que segueix en solitari el seu camí cap a l'alcaldia. Ciutadans li dona suport, però això no treu que ell opini lliurement i en aquest sentit no veu clar que els taronges es puguin entendre amb una ultradreta que a Europa preocupa i se la intenta aïllar. Serà interessant veure com el tàndem Rivera- Arrimadas administren el pacte d'Andalusia. Per molt que diguin que no han pactat amb Vox, els números no sortirien sense els dotze vots dels anticonstitucionalistes.

Juan Manuel Moreno Bonilla serà el nou president d'Andalusia. Un dels grans perdedors serà el gran beneficiat del pacte tripartit. El PP no ha tingut cap mena d'escrúpol i sap que de debò qui pot influir en el futur és José María Aznar que té ascendència sobre el basc Santiago Abascal. Mentre, Pablo Casado continua recorrent autonomies, però les enquestes no li somriuen massa. Cada dia dretanitza més el partit i molts dirigents ja s'han posat nerviosos. No ho té fàcil atès que Vox manifesta en veu alta allò que alguns militants del PP pensen, però no manifesten públicament. I a les eleccions, els votants volen marques originals i clares i una bona colla de conservadors tenen clar que les proclames independentistes que els arriben des de Catalunya només es poden combatre amb mà dura, que vol dir aplicació de l'article 155 o la suspensió de l'autogovern. Des de la presó, Junqueras n'és conscient i ja ha traslladat als seus col·laboradors explorar totes les vies de diàleg amb Pedro Sánchez. De moment, no hi ha cap més alternativa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook