Com que la llei del pèndol explica el vaivé del comportament social, se sap que després de la frenesia consumista de les últimes dècades comença l'etapa contrària d'apaivagar aquesta pulsió a la compra desenfrenada, aplicant la racionalitat.
És una tendència incipient en la qual Marie Kondo ha liderat el moviment cap a l'organització i simplificació de les coses que anem acumulant al dia a dia, ensenyant-nos a prescindir del que no utilitzem i ajudant a prendre consciència de posar en ordre la nostra vida. En el moment en què es produeix una variació substancial a l'estil de vida, comencen a trontollar altres conductes com és l'hàbit de consumir sense aturador, en què la compra amb un clic ha provocat l'aparició de la Síndrome de la Compra Compulsiva. Vers la idea que el consum irreflexiu és un invent de finals del segle XX, al segle XIX els psiquiatres Emil Kraepelin i Eugene Bleuler van formular el terme oniomania, que deriva del greg antic, onios (el que està en venda) i mania (bogeria) per identificar els símptomes més comuns d'aquesta addicció com són l'ansietat, insatisfacció, manca d'autocontrol i sentit de culpabilitat després de realitzar la compra.
En aquesta oscil·lació constant del pèndol cap a l'altre extrem de la balança, no es d'estranyar que vagin apareixent experiències de consum contingut. Un bon exemple és el llibre de Marta Cañal, que explica el seu repte de deixar de consumir en un any, a banda de l'alimentació. No només ho va aconseguir, sinó que l'experiment la va dur a adonar-se que calen ben poques coses per viure bé, i sovint no cal pagar per gaudir-ne. Ella va arribar a la conclusió que acumular béns i objectes era car i molest i que l'acte de desproveir-se de tot allò que havia anat comprant i emmagatzemant l'havia fet molt feliç. Ara li toca a l'Economia de Mercat buscar noves estratègies per subsistir.
