18 de març de 2019
18.03.2019
Diari de Girona

El registre de la jornada de treball

18.03.2019 | 06:00
El registre de la jornada de treball

Fa uns dies vaig impartir una ponència sobre els interrogants en l'ordenació del temps de treball i la qüestió del registre de jornada, en el marc d'una jornada organitzada pel Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya sobre novetats laborals i de Seguretat Social. Durant la meva intervenció vaig fer referència a la possibilitat que la meva explicació quedés desfassada en poc temps, o com a mínim necessitada d'una important ampliació, si el govern seguia endavant amb la seva idea de modificar la regulació vigent sobre el (no) registre de la jornada ordinària de treball (a temps complet) i d'aquesta manera avançar-se a la possible sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que, acollint la tesi de l'advocat general, dictaminés que la normativa espanyola vulnerava les directives europees sobre ordenació del temps de treball i la prevenció de la seguretat i salut en el treball. L'interès que va despertar la jornada, en què també van participar altres ponents amb temàtiques tan interessants i d'actualitat com la dels falsos autònoms i la compatibilitat de la jubilació amb el treball, ha portat la delegació del Col·legi a Girona a organitzar una nova jornada el dimarts 26 de març.
Doncs bé, el Consell de Ministres del divendres 8 de març va aprovar, en el marc d'una normativa molt més àmplia i que inclou la modificació de diversos preceptes de la Llei general de Seguretat Social, el RDL 8/2019, on l'art 10 està dedicat justament al registre de la jornada de treball i pel qual es modifica l'apartat 7 de l'art. 34 i s'afegeix un nou paràgraf, el nombre 9, de la Llei de l'Estatut dels treballadors, a més de modificar la Llei sobre infraccions en l'ordre social per tipificar com a greu la infracció empresarial.
Com comprovaran els lectors i lectores de la norma, el text finalment aprovat, respecte a la reforma de l'art. 34 LET, és sensiblement diferent del presentat en la proposició de llei socialista de 23 de juny de 2017, no en la seva àmplia introducció però sí en el seu contingut normatiu, «per incloure l'obligació de registrar diàriament i incloent l'horari concret d'entrada i sortida respecte de cada treballador».
Que el canvi és de rellevància ho demostra la crítica formulada pel sindicat CCOO a la nova norma, en un comunicat publicat a la seva pàgina web el mateix dia 8, titulat «El text aprovat avui no obliga les empreses a tenir un registre efectiu de jornada», i en el qual s'afirmava amb tota claredat i contundència que «anomenar això com una mesura contra la precarietat laboral en la jornada de treball, com fa el Govern, quan deixa aquesta regulació en mans de les empreses, és un eufemisme». En una línia semblant, és a dir, de subratllar el debilitament de les obligacions imposades per la reforma de la LET pel que fa a la proposició de llei, cal ressenyar com el president de la CEOE, Antonio Garamendi, no tenia cap inconvenient a afirmar, en una entrevista a la Cadena Ser el mateix dia 8, que els empresaris estaven «moderadament satisfets» amb la norma, perquè incorporava la negociació col·lectiva per al seu establiment i finalment «no és lesiu per a les empreses».
Serà obligatori, per tant, prestar atenció per la meva part a la reforma abans esmentada, ja que, sens dubte, és el que estaran esperant en gran mesura les persones assistents, completant d'aquesta manera les meves explicacions anteriors, que concloïen, no sense intencionalitat deliberada per part meva, amb l'examen de l'esmentada proposició de llei, després d'un ampli recorregut per la doctrina judicial de la Sala del Social de l'Audiència Nacional des del cas Bankia, passant per la jurisprudència dictada per la Sala social del Tribunal Suprem, en sentit contrari a l'obligatorietat del registre, a partir de la seva sentència de 23 de març de 2017 (seguida per la de 20 d'abril), i examinant després la qüestió prejudicial plantejada per l'AN davant el TJUE i respecte a la qual ja coneixem les tesis de la Comissió Europea, del Govern espanyol, de les organitzacions sindicals, i, molt més important, les conclusions presentades per l'advocat general el 31 de gener, advocant perquè el TJUE dictamini que la normativa s'oposa a la comunitària per no protegir la seguretat i salut dels treballadors en no poder-se conèixer la jornada ordinària de treball que efectuen, llevat d'algunes categories concretes.
De la reforma ja se n'ha parlat àmpliament en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials. En una entrevista vaig tenir oportunitat d'exposar que amb l'actual redacció de la norma no és immediatament executiva, ja que no entrarà en vigor fins dos mesos després de la publicació en el BOE, és a dir el 12 de maig. I no entrarà directament en aplicació, ja que els mecanismes de registre horari de cada empresa es determinaran mitjançant negociació col·lectiva o acord d'empresa o, si no, decisió de l'empresari, el que pot provocar que les empreses no iniciïn les negociacions, en cas d'existir representació dels treballadors, fins a aquesta data, i que els terminis de concreció puguin allargar-se.
Cal plantejar què pot passar fins al dia de l'entrada en vigor de la norma, i òbviament també a partir del dia després. En primer lloc, caldrà esperar a la reunió de la Diputació Permanent del Congrés per saber si és procedent o no a la convalidació. En cas afirmatiu, cal pensar que la Direcció General de la Inspecció de Treball emetrà una Instrucció sobre els termes d'aplicació de la norma i més exactament de com ha d'actuar en l'exercici de la seva tasca de vigilància del compliment de la normativa laboral, encara que la proximitat de les eleccions generals del 28 d'abril em fa sorgir més d'un dubte sobre això, atès que la norma no entra en vigor fins al 12 de maig i encara no sabem quina serà l'orientació política del nou govern. Més enllà d'aquestes elucubracions, sí sembla coherent pensar que les organitzacions sindicals, a través de les seves seccions sindicals d'empresa, o la representació unitària del personal, instin a les empreses des d'ara a abordar la qüestió via negociació col·lectiva o acord d'empresa, podent el món empresarial optar per posar-se ja mans a l'obra per buscar fórmules que satisfacin a ambdues parts, o argumentar que fins que la norma no entri en vigor no s'obre l'obligació de negociar o d'adoptar una decisió per part seva. Més difícil és saber que passarà en empreses on no hi hagi cap tipus de representació del personal. Són, com es pot comprovar, diversos interrogants que avui no tenen encara resposta, de manera que caldrà seguir amb atenció els esdeveniments.
De tot això en parlarem en la sessió de treball de la delegació a Girona del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya el proper dia 26.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook