Necessito amb urgència localitzar Mònica Terribas. Tinc una estampeta que em vull treure de sobre, si em paga mil euros és tota seva. Estic segur que, fins que algú no li digui el contrari, creurà que és un número premiat de loteria i no un dibuix fet pel meu fill. Terribas la crèdula, que passa per ser el súmmum del periodisme català, va saludar els pobres oients el 27-O amb «Bona tarda, ciutadans i ciutadanes de la república de Catalunya», cosa que en si no és dolenta, ja que demostra la seva nul·la capacitat periodística -si entenem per a periodisme no limitar-se a repetir com lloros el que diu el poder sinó esbrinar la veritat- i en un país de polítics menys que mediocres, una periodista menys que mediocre dona el perfil ideal. Per si no fos prou mèrit, diumenge passat a Salvados insistia que la burrada que va dir per antena tenia tota la raó de ser «perquè encara no s'havia aplicat el 155» (sic). El fet de reafirmar una burrada sense cap rubor, a l'actual Catalunya la postula per a les més altes instàncies. Aquesta dona està mal aprofitada darrere d'un micro, mereix una conselleria.

No sé si diumenge em va fer més vergonyeta tornar a escoltar la veu de la Terribas grallant animalades per antena aquell dia infaust, o veure-la amb posat pretesament ofès, intentant convèncer algun despistat que allò que va dir s'ajustava a la més estricta realitat. Doña erre que erre, impostant una dignitat que va perdre fa molt, es resistia a reconèixer que va ser enganyada, i en això tenia tota la raó: no va ser enganyada, sabia perfectament que era ella qui estava enganyant els oients. Mentidera o idiota? Tant és, res no s'avé més a una república imaginària que una periodista d'ètica imaginària, estan fets l'una per l'altra.

Si el Govern català derogués demà la llei de la gravetat, Terribas la servil instaria els catalans a saltar sense por des d'un vuitè pis, almenys fins que s'apliqués el 155 i tal declaració fos invalidada. Terribas és el millor exemple de com han degenerat a Catalunya els mitjans públics, capaços ja únicament de fer d'altaveu de l'amo a canvi d'un bon sou. Ja va deixar escrit fa un segle Julio Camba que «si un pot enriquir-se amb el periodisme, és únicament a condició que abandoni el periodisme». La Terribas ha seguit tan savi consell.