04 de abril de 2019
04.04.2019
Diari de Girona

L'excentricitat gironina

04.04.2019 | 01:31
L'excentricitat gironina

A la presentació d'algunes formacions que es presenten a les eleccions municipals per Girona s'ha tornat a prioritzar la independència de Catalunya. Malgrat que sigui una obvietat, cal insistir que les eleccions són municipals, del municipi i prou, i la independència o dependència del país es decidirà a altres organismes. Per tradició, hem votat els programes específics per a la ciutat o les persones que hem cregut que podien fer millor la feina. Invocar la força de tots els municipis per empènyer cap a la sobirania és una cantarella per entabanar incauts. La ciutat té prou temes pendents com per centrar-hi totes les energies. I més ara, després del desgavell que han provocat les accions de l'exalcalde Puigdemont i l'equip de govern que vam heretar quan va fugir a Barcelona. La degradació de la ciutat els darrers anys és extraordinària. Alguns drames són comuns a poblacions de l'entorn però d'altres són ben específics d'aquí. La dinàmica principal ha estat la gentrificació del Barri Vell, imposant un model pensat pel passavolant ideal, amb molts cèntims i d'hàbits diürns, que no ha de menester supermercats per alimentar-se ni terrasses per prendre la fresca. Per completar el model, el govern controla totes i cadascuna de les expressions artístiques, anorreant les iniciatives privades, si no és que les promou algun amic del regidor. Tanmateix, fa riure que polítics que ens feien creure que amb ells la independència seria qüestió d'hores no tinguin ni la trista capacitat de posar pau a les voreres.

Qui vivia al centre ha estat expulsat als barris perifèrics, que són cada vegada més inhòspits, i on els problemes de convivència són continus. Després de també haver expulsat totes les fàbriques de la ciutat, només hi ha una manera d'entendre perquè tenim més població, sovint desfavorida, subvencionada i gens integrada, sense qualificacions per accedir a un mercat de treball molt exigent. Si Puigdemont va poder emprendre una carrera meteòrica fins arribar a Waterloo, és perquè va ser prou llest per afavorir la Girona més fosca, aquella que et somriu i te la fot quan et gires, la dels interessos sinistres i inconfessables. A hores d'ara no podem saber si Madrenas serà alcaldessa, tot i que és el candidat més carismàtic de tots els que es presenten. El que sí que podem saber és que ella és la garantia de la continuïtat del mateix projecte de ciutat. Les alternatives són ideals utòpics o formacions amb persones molt poc preparades. Mentre no ens tanquin l'N-II, tot anirà bé.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook