L'any passat, van visitar Catalunya 19,1 milions de turistes, segons dades de l'INE. L'Agència Catalana de Turisme treballa en unes xifres per al 2030, d'aquí a 11 anys, de 28 o 29 milions de turistes que ens visitin per any. Això vol dir més d'un 50% d'augment respecte a les xifres actuals. Pot el país suportar aquestes xifres amb normalitat, o arribarem al col·lapse, i a tenir amplis centres de les ciutats, convertits en pessebres o centres morts? Correm el perill de buidar les nostres ciutats, d'encarir els lloguers i els pisos, a la manera d'una nova Venècia, que expulsa els venecians cap a la Terra Ferma, cap al continent?

A Girona tenim la sort de ser un territori turístic fa anys. Ens ha servit per créixer econòmicament, per obrir les nostres ments. Ens dona riquesa, i llocs de treball. Avui la ciutat té ambiciosos projectes hotelers. I com tantes coses a la vida, segurament l'excés no és bo. En el Summit Barcelona 2019 han tractat com altres destinacions superen la saturació i el perill d'expulsió dels habitants del territori. Vegin el cas de Malta, que ha optat per vendre les possibilitat d'aprendre anglès a casa seva, el turisme educatiu, que també potencia Irlanda. La solució de treballar en microsegments és interessant. Parlem molt dels excessos del turisme massiu. Però no es fa prou per aconseguir un turisme de més nivell econòmic, i cultural. Viatgers motivats per la història, pels monuments, pel món del vi o l'esport, per exemple. Sembla que es focalitza tot en el turisme de compres.

En el cas de la Toscana, han treballat en diferents direccions. Allà tenen vuit turistes per cada natural del país, aquí la ratio és 2,5 turistes per cada català. S'ha potenciat una mena de Camí de Sant Jaume que tenen al territori, la Via Francigena, per crear un flux de viatgers envers la Toscana interior. Han treballat el turisme amb les dades dels telèfons mòbils dels visitants, i el turisme corporatiu xinès. Amb èxit. Perquè l'objectiu és augmentar els ingressos per turista, i no pas les xifres absolutes. Molts professionals del sector es queixen que no es parla de la durada de les pernoctacions, quan és un tema clau. O aprenem dels exemples d'èxit d'altres destinacions o tindrem problemes d'habitatge, d'especulació i d'augment de preus sense control.