16 de abril de 2019
16.04.2019

Tríada letal

16.04.2019 | 00:59

PP, Ciutadans i Vox es presenten a les eleccions del 28 d'abril amb l'objectiu comú de fotre fora Pedro Sánchez, és a dir, a impedir un govern del PSOE.

Si aquest bloc de dretes aconsegueix la majoria suficient, l'acord per formar govern no serà cap obstacle insalvable. Només caldrà un pacte de mínims que inclogui: 1) reafirmar la unitat d'Espanya, fer respectar els «símbols de tots (la bandera i la corona)» i reforçar «la llengua comuna, que és l'espanyol»; 2) combatre el desafiament independentista a Catalunya amb l'aplicació de l'article 155 per un període indeterminat, assumir l'Estat les competències en matèria de seguretat (els Mossos d'Esquadra subordinats a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil), implantar un sistema educatiu i sanitari únic per a tot Espanya, controlar els mitjans de comunicació (TV3 i Catalunya Ràdio) i dissoldre els «organismes de representació exterior de la Generalitat»; 3) defensar la «cultura de la vida», la maternitat i protegir la família «natural»; 4) controlar l'arribada d'immigrants, exigir la seva integració i «l'acceptació dels valors patris»; 5) estimular l'economia de lliure mercat, eliminant regulacions «innecessàries», reduir dràsticament la despesa pública, rebaixar o suprimir alguns impostos directes i privatitzar serveis essencials i 6) garantir el suport incondicional a la tasca de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.

En fi, són algunes de les propostes que, amb més o menys assentiment, estan en els programes dels partits que formen aquesta mena de tríada letal.

Cal assenyalar que, segons una accepció etimològica, aquesta denominació indica un grup de tres entitats relacionades entre elles, talment que cadascuna suposa o inclou les altres.

En efecte, tots tres partits defensen amb convenciment unes mesures que posen en perill determinats drets i llibertats aconseguits amb sang, suor i llàgrimes.

De fet, s'està perfilant una aliança de tres formacions polítiques, en una reedició del pacte a Andalusia, per ressuscitar el frontisme, un front comú contra les forces d'esquerra que recorda períodes tràgics del passat.

En definitiva, és el ressorgiment de l'eix esquerra-dreta que els pensadors de pela i cinc qualificaven d'anacronisme, en un oblit interessat dels precedents històrics.

A Catalunya, fins i tot la dicotomia esquerra-dreta podria ajudar a afeblir l'eix constitucionalisme-independentisme que va predominar en les eleccions generals dels anys 2015 i 2016.

Ves per on! L'esquerra constitucionalista, com el PSC-PSOE, podria aprofitar la divisió en l'àmbit del sobiranisme, incloent els comuns, per arrambar vots d'electors indecisos, entorn a quatre de cada deu, segons les enquestes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook