Els daus estan llançats i els nervis a flor de pell. L'espectacle dels darrers dies entre el Congrés i el Suprem n'és un clar exemple. Tothom té por del «quasi superdiumenge» electoral, bàsicament perquè ningú sap què pot passar. La incertesa és màxima i hi ha massa incògnites obertes. Com acabarà la lluita Junqueras- Puigdemont? Què passarà a les principals ciutats? Només com a exemple; algú és capaç de fer una previsió del futur mapa a l'Ajuntament de Girona? A la feina hem fet una porra i pràcticament tots els participants hem optat per ser conservadors i basar-nos en el que ens diu el nas respecte a allò que va passar fa quatre anys. De fet, les enquestes sempre són conservadores i, si no, que ho diguin als de Vox, que els van preveure un resultat a la baixa a les andaluses i un a l'alça a les generals i es va produir tot el contrari. La situació en les últimes eleccions municipals i la d'ara no tenen res a veure i el comportament de l'electorat és imprevisible. Diumenge, tard, sortirem d'aquests dubtes i entrarem en una altra incertesa. La dels pactes. I quan tot això estigui resolt, esperarem atents a la sentència del procés i a la convocatòria d'unes noves eleccions. En els últims anys, han convertit les nostres vides en un dia de la marmota. I, mentrestant, ningú governa.
