El mòbil és una arma de repetició. Prems una tecla i deixa anar una ràfega sota la qual cau gent a qui ni tan sols coneixes. Quan vaig fer el servei militar, en les pràctiques de tir, utilitzàvem sovint les ràfegues per matar d'un sol clic molts enemics imaginaris. El sergent ens convidava a gaudir d'aquesta sensació de poder. Vaig llegir de jove un conte, no recordo de qui, en el qual el diable proposava a un home liquidar un desconegut que vivia a l'altre extrem de la Terra. Li donava alguna cosa a canvi, potser un grapat d'or. Imagini-s'ho. Vostè es troba al seu sofà, veient un programa de sobretaula de la tele, amb la seva dona, quan una veu interior li proposa acabar amb un xinès a canvi que li toqui la loteria. I sense moure's, només pensant que el mata. Hi ha milions de xinesos al món. Qui trobaria a faltar la seva víctima?
Què faria?
No sabem què faria vostè, però sí el que faríem nosaltres, en conjunt, com a humanitat: matar-lo. Amb el telèfon mòbil es mata ara bastant. I a canvi de res, només pel plaer de donar-li gust al gallet. La banalitat del mal, de la qual tant en sabem i de la qual tan poc hem après. T'arriba un whatsapp amb una vilesa referida a una companya de treball i el primer impuls és el del reenviament. Aquí comença la multiplicació, l'esclafit, la metralla. Ni tan sols t'has parat a pensar a qui faràs mal, a més de la primera de les persones implicades. Tindria marit, fills, pares, germans...?
Entre nosaltres està prohibida la tinença d'armes, afortunadament. Fusells, pistoles i ganivets romanen fora de la circulació. Però sempre busquem la manera de burlar la llei. El cotxe, per exemple, és tan perillós com un revòlver. I, ara, el telèfon mòbil, que serveix per a moltes coses útils, encara que també per assetjar, per excloure, per fer mal moral, fins i tot per arrabassar la vida. No la vida d'algú d'un continent llunyà, sinó la d'una companya de la teva empresa, per exemple: la dona del despatx del costat, la que fitxa a la mateixa hora que tu. Bé, som així. El primer impuls és el de disparar. Hauríem d'esperar sempre el segon.
