Ens trobem a la setmana de la Lluna, i no em refereixo a la lluna de València, on sembla que hi roman bona part de la classe política del nostre país, sinó a l'eclipsi parcial de Lluna plena que tindrà lloc avui i a Capricorni, una conjunció astral que farà les delícies dels incondicionals de l'astronomia. Encara que costi creure-hi, l'eclipsi i, en general, tots els esdeveniments astronòmics que estan aprovats per la ciència, tenen un efecte energètic al planeta Terra i, per descomptat, en nosaltres. Els seus efectes energètics estan més que provats i comporta forces emocionals que desperten la intuïció i la creativitat. Els bons presagis que s'associen a l'eclipsi lunar i la Lluna plena, en succeir en el signe de Capricorn, anticipen canvis en les estructures socials, laborals i polítiques, fet que pot comportar canvis profunds en la forma d'actuar dels polítics que encara no ens governen. No m'atreviria a dir que tenen bona o mala lluna, però pretendre l'estabilitat política no és demanar la lluna en un cove.
Fa cinquanta anys que vam estar a la Lluna, la vam trepitjar a través d'un astronauta, Neil Armstrong, que va pronunciar la famosa frase «és un petit pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat». Hi ha persones llunàtiques que encara dubten de la veracitat de l'esdeveniment i segueixen les teories que apunten que els allunatges de l'Apol·lo 11 del 21 de juliol de 1969 i les següents missions Apol·lo mai van tenir lloc, sinó que foren filmades a la Terra. La idea va sorgir després d'estrenar-se la pel·lícula de ciència-ficció Capricorn One, que mostra la NASA intentant falsejar un aterratge al planeta Mart. No obstant això, científics i tècnics de la història de l'exploració espacial han aportat explicacions racionals per rebutjar aquestes afirmacions, amb cap rigor científic. La veritat és com la Lluna: com més a prop, més enlluerna.
