Cartes

pere espinet coll anglès

Hem vist que, amb el pas del temps, alguns indrets de les nostres carreteres han millorat. Fa pocs dies, el conseller d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, donava per acabades les obres de millora de la Pilastra de Bescanó, després de molt de temps de treballar-hi.

Deixeu-me dir que, des de la sortida de Bescanó fins a l'entrada de Salt, ho tindrem més fàcil, ­perquè s'ha millorat en seguretat i mobilitat, però, malauradament,en els 10 quilòmetres que separen Bescanó d'Anglès tindrem els mateixos entrebancs. Tot continua igual: desviaments provisionals de més de cinquanta anys; carretera molt estreta, mancada sovint de vorals, perill amb els esllavissaments, així com també amb els avançaments. Això no és de rebut per a la ciutadania que ha de fer ús d'aquesta artèria viària tan important.

Penseu que hi transita una mitjana d'uns 12.000 vehicles diaris, que no és poca cosa. Sovint i a causa d'això, per recórrer aquests 10 quilòmetres, el cronòmetre del nostre rellotge pot arribar a la mitja hora.

Soc conscient dels temps que estem travessant i dels recursos que disposem, però si d'aquí a pocs anys els diferents directors generals creuen que aquest tram de carretera es mereix una millora quant a seguretat i mobilitat, de ben segur que les indústries de l'entorn i els que hi transitem els estarem molt agraïts.

De pena, vergonya

Miquel Mompió i Azemar riudarenes

Que després de tres mesos de les eleccions, 174 diputats dels 350 a qui els ciutadans els van donar el vot i la confiança no hagin sigut capaços de formar un govern. De pena, vergonya, hem vist teatre, insults, mentides, faltes de respecte i molta falta d'educació i baixesa moral. Però què voleu? Ara se'n van de vacances cobrant uns sous que no s'han guanyat, alguns estiuejaran en propietats de l'Estat (que són nostres), amb despeses i guardaespatlles pagats. El Rei sense posar-hi mà anirà a Mallorca a navegar com cada any i mentrestant el país parat i l'agost amb la calor en lloc de refredar el cap encara els escalfarà més. Haurem d'esperar al setembre per seguir veient la falta de mides envers els ciutadans que voten.

Si jo pogués manar en cas ­d'unes noves eleccions no ­deixaria tornar a presentar aquests 346 electes ja que han demostrat que ni mereixen el vot, ni la confiança, ni el sou que estan cobrant, perquè no són dignes ni estan preparats per regir aquest país, al rei Felip per a mi li ha faltat un cop de timó.

Judit Carmaniu, felicitats!

M. Carme Ribas i Mora filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora

Arribar a gran i llegir al diari, a l'apartat d'esports, que cada vegada tenim més estrelles que, resumint, podem posar-los el pseudònim general d'«orgull gironí», que va néixer amb el Girona, les noies de l'Uni, el patinatge d'Olot i més... i darrerament el CPA Girona, que ha aconseguit el títol de campiones del món. Vol dir que estem en moments generals d'eufòria. L'esport està a primer nivell, és un canvi de la vida. Molta difusió, abans els grans equips de futbol eren els que feien benvingudes multitudinàries i sortien als balcons. Ara l'equip que guanya té la rebuda assegurada. És una explosió de popularitat que fa que la gent agafi afició davant aquests esportistes d'elit que ja tenim consagrats, que els han convertit en màquines per guanyar i de popularitat. Jo els felicito a tots. Aquesta carta la dedico a l'esport en general. Els que hem conegut el GEiEG de fa anys a l'estadi de la Devesa amb condicions més que precàries. Aquell grup de nois i alguna noia sols tenien un objectiu, estimaven l'esport i no disposaven de mitjans, però jugaven.

Parlo de la Judit com podria parlar de qualsevol altre, però aquestes ratlles les dedico a la Judit. Les primeres imatges que vaig veure d'ella junt al meu germà, al cel sia, tenia 8 anys. En Raimon, un boig de l'esport, va dir-me: «promet, aquesta nena; ho porta a la sang, sembla que dins seu hi té un àngel que la fa ballar com una marioneta i fa que es mogui màgicament». Jo també ho pensava. Quan veig les informacions que surten d'ella al diari no sabeu el que pagaria perquè ell la pogués veure perquè tinc la seguretat que quan espera agafar una pilota, una massa que baixi o una cinta, dels ulls del meu germà -que va haver de deixar l'esport que tant estimava- li baixarien llàgrimes una rere l'altra.

Fa pocs dies el diari deia que Judit Carmaniu es consolida al «top 10» espanyol i la converteixen en la millor gimnasta gironina de l'última dècada. Aquesta temporada la Judit ha format part de la Selecció Catalana, ha disputat la Primera Divisió de la lliga Iberdrola i gràcies a la seva entrenadora, la Nuri Sastre del GEiEG, fa que aquestes nenes es converteixen en amigues, mares, són persones que se les arriben a estimar com si fossin família, pateixen per elles i pel que passarà ja que són les que estan més a prop en el moment d'un fracàs o del seu éxit .

Dedico els seus èxits al meu germà que, fins després del seu traspàs, no he descobert, per diaris que han trobat amics, que prometia i molt amb la mateixa edat que la Judit,14 anys, i va haver d'escollir entre esport o treball.

Endavant, Judit Carmaniu! Tot per Girona i l'esport.