Hutger Hauer em va plantejar un dels reptes més importants de la meva trista carrera. A l'hotel on s'allotjava, va suggerir que «no farem l'entrevista si no tenim res de nou per aportar». Aquesta autoexigència era banal davant d'un periodista de províncies, però crucial per a la història del cinema, perquè va modificar el monòleg més important de la història de la pantalla, l'elogi fúnebre que clausura la seva col·lisió amb Harrison Ford a Blade Runner.
Transformat en un Jesucrist deshumanitzat, i abans d'alliberar el colom de l'Esperit Sant, l'actor holandès va modificar radicalment el text agònic original de la pel·lícula de Ridley Scott. Mai hauria repercutit en l'eternitat, sense el desenllaç de «Tots aquests moments es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja. És hora de morir». No es pot anar més enllà. El replicant es va inventar la rèplica, i Hauer mor en el mateix 2019 que data la pel·lícula i la desaparició del seu personatge Roy Batty, que fins en el cognom incorpora un component de bogeria.
La força del monòleg immortal no resideix només en el contingut, sinó en el predomini obsessiu de les is. Hauer va estar influït per la vocalització de «I've seen things you people would not believe», o «he vist coses que no creuríeu», per incidir en la mateixa lletra en el desenllaç «will be lost in time, like tears in rain. Time to die». Atès que la mort de l'actor ha reescalfat la potència inesgotable de la pel·lícula, convé recordar que els enciclopèdics comentaris posteriors no oculten la freda acollida de l'estrena, a principis dels vuitanta. Probablement es tracti de la producció que ha obligat a un viratge més dràstic en l'apreciació de la crítica.
No totes les persones poden escriure el seu epitafi, i menys encara amb quatre dècades d'avançament. Hauer va sintetitzar l'esperit de Blade Runner amb major fidelitat que els seus autors. El seu duel amb el retirador de replicants Rick Deckard exhibeix les pautes dels millors secundaris, enriquir la interpretació del mite sense robar-li l'escena. La confrontació amb Harrison Ford també duplica la competició femenina entre la irascible Sean Young i Daryl Hannah, si bé els exquisits sempre preferiran Joanna Cassidy.
Encara que va alterar per sempre la recepció de Blade Runner, el paper fonamental de Hauer és el protagonista de Delícies turques de Paul Verhoeven, en els temps en què la llibertat anava per davant dels seus riscos. I com no recordar avui la frase del policia Edward James Olmos sobre la replicant Rachael, que tanca la pel·lícula inspirada en Philip K. Dick. «És una mala notícia que visqui però de tota manera, qui ho fa?».
