A Barcelona, ??segons els responsables de l'assumpte, no ha augmentat la inseguretat, sinó la percepció d'inseguretat. Ja se sap: temperatura, 20 graus; sensació tèrmica, 15. Hi ha una manca de correspondència entre el món objectiu i la imatge subjectiva que ens fem d'ell. Donald Trump no és idiota del tot, però és el que s'ha comentat en els sopars de l'estiu. El navegador d'un cotxe pot conduir-te a una carretera morta si no està degudament actualitzat. Vol dir que té una idea equivocada de l'exterior. Ens passa a nosaltres quan tornem amb el front marcit al barri de la nostra joventut: que hi ha carrers que hi eren i no hi són i carrers que hi són i no hi eren. Un no ha d'enfrontar-se amb recursos intel·lectuals antics a circumstàncies noves, ni amb judicis previs a situacions inèdites. Però la veritat és que si tens fred, tens fred, marqui el que marqui el termòmetre.
Percepció i realitat.
Ens passem gran part de la vida aixecant mapes sobre l'entorn, cartografiant els espais en què ens movem, ja siguin físics, morals, sentimentals o polítics. Però no tenim ni idea d'en quina mesura aquestes representacions s'apropen al que representat. «La meva mare m'estima», escriu, per exemple, en el quadern de cal·ligrafia un nen que no té mare. O que té una mare que no l'estima. Sovint, el decalatge entre la realitat i la seva percepció es deu a la necessitat que ens estimin o que ens protegeixin. Potser, amb les xifres a la mà, Barcelona és una ciutat segura, però la gent no va per la vida amb les xifres a la mà, sinó amb les imatges del telenotícies al cap. Qui diu les imatges del telenotícies diu amb les idees imperants sobre això o d'allò altre. La idea dominant sobre els polítics és que ens menteixen. Aquí no hi ha decalatge. «No es fiïn de ningú; de mi, tampoc», va dir Pablo Iglesias a la tele confirmant una sospita general. Pablo Casado s'ha deixat barba aquest estiu, pensa un que per confondre's més amb Abascal. Per a mi que és postissa, ja que ell sembla imberbe. El cor té raons que la raó ignora.
