03 de setembre de 2019
03.09.2019
Diari de Girona

Tribunals d'oposicions

03.09.2019 | 00:31
Tribunals d'oposicions

A l'exposició de motius de la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'estatut bàsic de l'empleat públic (EBEP), es descriu com «en matèria d'accés a l'ocupació pública ha estat una preocupació essencial garantir tant com ha estat possible l'aplicació dels principis d'igualtat, mèrit i capacitat, així com la transparència dels processos selectius. (?) En particular es posa èmfasi en les garanties d'imparcialitat i professionalitat dels membres dels òrgans de selecció, (...) i d'aquí que, com és regla en altres ordenaments, s'estableixin determinats límits a la seva composició».

Aquests límits es concreten en l'article 60.2 en disposar que «el personal d'elecció o de designació política, els funcionaris interins i el personal eventual no poden formar part dels òrgans de selecció». En altres paraules, en els tribunals de selecció de personal dels diferents nivells de l'administració (estatal, autonòmica i local) no hi poden haver càrrecs electes o personal de confiança.

En el cas dels ajuntaments, fins a l'aprovació de l'EBEP, l'alcalde i almenys un regidor acostumaven a ser membres dels tribunals de selecció de personal. Cal esmentar que no sempre la capacitat tècnica dels polítics estava contrastada i que la seva presència despertava sospites de manca d'imparcialitat.

Amb la nova normativa es volia vetllar pel correcte desenvolupament del procés selectiu centrat en els coneixements tècnics per a la valoració de les proves i mèrits dels aspirants.

Semblava que s'obria una etapa allunyada del clientelisme polític en el reclutament de personal que, en alguns ajuntaments, era una pràctica habitual.

Ara bé, el camí de l'infern està empedrat de bones intencions. El regne de la burocràcia no està lliure de caure en les temptacions que assetgen la classe política.

Per això, són freqüents les impugnacions de bases de convocatòries per part de ciutadans que veuen vulnerats els principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat en l'accés a l'ocupació publica. En determinats processos de selecció es qüestiona la imparcialitat, la professionalitat, la independència i la discrecionalitat tècnica en l'actuació dels membres dels tribunals així com l'adequació entre el contingut dels temaris aprovats i les funcions o tasques a desenvolupar en el lloc de treball.

No se'n deu haver fet un pa com unes hòsties? Els membres dels tribunals de selecció no han de doblegar-se a les pressions dels polítics que volen afavorir o vetar aspirants. Alhora, han d'aplicar les lleis sense tergiversar per cercar la quadratura del cercle.

Els afectats per irregularitats han de defensar els seus drets i els representants sindicals han d'estar vigilats per preservar la transparència i l'objectivitat. Així de clar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit