El dimecres passat, algú va llançar al pati del Centro de Primera Acogida de Menores, d'Hortaleza, al districte de Madrid, una granada russa GR-42, que ja no es fabrica, i que no podia esclatar ja que encara portava el dispositiu que reté l'anella que permet l'explosió. Hores després, tècnics del TEDAX la van fer esclatar de manera controlada. Fins aquí, aparentment, un incident greu però sense més implicacions. El problema real és que, des de fa temps, aquest centre ha estat objectiu de l'ultradretà Vox, que ha fet els seus residents, tots menors d'edat, víctimes de nombrosos atacs físics i verbals, amb acusacions de suposades accions delictives. Durant la campanya passada, el mateix Abascal, líder del partit, que viu al barri, va assegurar que, segons moltes dones, la pròpia policia els va dir que no sortissin al carrer amb joies. I a això s'afegeixen assalts per part de joves desconeguts, amb agressions i crits racistes.

Fa setmanes, Vox va iniciar dues campanyes: una de social acusant els nois de tots els delictes que es cometen al barri, i, alhora, una altra de parlamentària, a la qual va contestar la directora general d'«Infancia», negant qualsevol relació amb els residents del centre. Mentrestant, dreta i ultradreta espanyola miren cap a un altre lloc, fan les protocol·làries condemnes, i amaguen els episodis de xenofòbia, agressions incloses, que pateixen aquests nois.

El cert és que Hortaleza s'ha convertit en un cau on Vox campa al seu aire. I on no sorprendria gens que es produïssin actes de molta més gravetat, atiats pels discursos d'odi destil·lats pels ultradretans contra els residents del centre. Tot plegat, aparentment, res de nou. Xenofòbia i racisme, amb els seus «complements». Però és una guspira que es pot encendre.