La Terra és una gran mandonguilla que fa voltes a la calor del Sol com un pollastre a l'ast. Vol dir que els seus raigs ultraviolats la van fregint a poc a poc amb nosaltres a dins. «Nosaltres» som els europeus i els russos i els xinesos i els indis i els nord-americans, entre d'altres. Posin vostès una pilota de carn picada al balcó i analitzin-la d'aquí a uns dies. Veuran que sobre la seva superfície prosperen colònies de vegetals i animals de diferents espècies. Alguns han deixat les seves larves i se n'han anat i altres s'han establert entre les seves anfractuositats, amb perdó. Potser, si apliquessin la lupa a aquest microcosmos, veurien algun homenet diminut que ha crescut de manera espontània, a la calor de les proteïnes. Bé, això és la Terra: una bola irregular plena de nutrients per la qual repten amb més o menys dignitat tots els éssers vius que la poblen.
Entre ells ens trobem vostè i jo.
La pilota té els dies comptats, en part perquè sí, perquè està en la naturalesa mateixa del cosmos, i en part perquè l'estem escalfant de manera irresponsable amb els nostres gasos d'efecte hivernacle, encara que també amb el forat de la capa d'ozó per la qual el foc solar penetra com la flama d'un bufador. No conformes amb això, posem en circulació pesticides que acaben amb els insectes pol·linitzadors: aquests, sí, que van de flor en flor repartint generosament per tot arreu el pol·len que es queda adherit a les seves potes. No hi ha res de poesia en tot això com no n'hi ha en la pilota de carn picada que ha col·locat vostè, a manera d'experiment biològic, al balcó del seu domicili. Hi ha supervivència.
D'això, de la supervivència d'aquesta mandonguilla en què prosperem totes les espècies conegudes, ha anat la Cimera sobre el Clima de la qual tanta informació hem rebut els dies últims. Molta informació i escàs coneixement, a jutjar per les conclusions i els acords assolits i desassolits. Els delegats han tornat als seus respectius països mentre els pols se segueixen fonent sota la flama del bufador solar que es cola pel forat d'ozó. Vol dir-se que, després de nosaltres, el diluvi.
