Acaba de sortir el volum seixanta dels Annals de l'Institut d'Estudis Gironins corresponent a l'any 2019. L'Institut d'Estudis Gironins es va fundar el 4 de gener de 1946 i aquell mateix any va sortir el primer volum dels Annals. Han passat, doncs, 74 anys des de la fundació de l'Institut i en aquest lapse de temps s'han pogut publicar seixanta volums algun dels quals van ser bianuals. El mateix president de l'entitat, el professor Narcís Soler i Masferrer, s'ocupa d'explicar en la presentació del volum 60 les raons per les quals no s'ha mantingut la periodicitat anual.
Durant aquests setanta-quatre anys d'existència l'Institut s'ha anat adaptant als canvis dels temps, va abandonar el castellà en la denominació de la revista el 1978, ha modificat diverses vegades el seu disseny i ha mantingut com a tònica una cura tipogràfica extrema garantida durant molts anys per la impremta Masó del carrer de les Ballesteries i, més recentment, per la impremta Palahí.
Paral·lelament i de forma intermitent l'IEG ha anat publicant llibres en la seva sèrie de Monografies, fins a 23, i més recentment en la col·lecció de Patrimoni Cultural. La darrera monografia ha estat el llibre d' Albert Reixach Sala: Els usos de l'aigua a la Girona preindustrial: segle XIV - inicis del segle XVIII (Girona, IEG, 2019), que va ser la primera beca de recerca Lluís Batlle Prats.
La presència pública de l'IEG es manifesta de diverses maneres. Han assolit una gran acceptació els cicles de conferències i els itineraris per Girona i a l'inici del segle actual va iniciar la convocatòria bianual dels Congressos d'Història de Girona que nodreixen després de contingut els volums dels Annals i que ja han passat la sisena convocatòria. El crèdit i reconeixement dels especialistes que participen de les activitats de l'Institut han assegurat una afluència molt notable d'assistents.
El professor Narcís Soler en la presentació esmentada destaca de forma singular dins de la col·lecció d'aquests seixanta volums els que s'han dedicat com a homenatge a Santiago Sobrequés Vidal, Lluís Batlle i Prats, Dolors Condom, Jaume Marquès i Casanovas, Pere de Palol Salellas, Enric Mirambell i Belloc i Gabriel Roura Güibas, així com unes Jornades organitzades amb motiu del centenari del naixement de Carles Rahola.
En diferents moments d'aquests setanta-quatre anys d'història intel·lectual i historiogràfica s'ha posat l'èmfasi en les efemèrides. Així, amb motiu del cinquantenari de l'IEG es va publicar un llibre escrit per Josep Maria Marquès i Planagumà, Enric Mirambell i Pere de Palol titulat Institut d'Estudis Gironins. Mig segle de vida acadèmica (1946-1996) (Girona, IEG, 1998), l'any 2009 es va posar l'accent en l'aparició del volum 50 i ara en el moment d'arribar al número 60 ha semblat també oportú fer-ne un esment explícit.
El volum I de l'any 1946 apareix amb una dedicatòria a la vella Revista de Gerona i l'hem d'entendre com una declaració de principis en el sentit que els impulsors de l'Institut d'Estudis Gironins malgrat que l'entitat apareixia en els anys del primer franquisme volien deixar clar un recorregut històric i intel·lectual que els connectava amb les escoles historiogràfiques sorgides al segle XIX i continuades per noves generacions d'historiadors en el primer terç del segle XX. La fractura de la guerra trenca moltes coses i canvia formes i actituds però hi ha un rastre que perdura i que traspassa els moments històrics. Per això l'IEG ha estat sempre un espai obert en el qual han col·laborat els autors més destacats de cada moment històric i amb noms de personalitats la trajectòria dels quals enfonsava les seves arrels als anys més creatius anteriors a la guerra o establia connexions intel·lectuals i familiars indiscutibles. És el cas de Lluís Pericot, Joaquim Pla, Tomàs Carreras Artau, Lluís Batlle i Prats o en el segon aspecte Pere de Palol, per esmentar només alguns noms. Després l'IEG, a mesura que la ciutat i la societat evolucionava, incorporava noves generacions d'historiadors i la creació i el gran desplegament de la Universitat de Girona han significat finalment que ja no hagi calgut cap dependència de personalitats gironines instal·lades a Barcelona com era el cas als inicis per raons de crèdit i de prestigi.
Una bona part de la diversificació de les activitats de l'IEG ha comptat amb el suport institucional de la Diputació i amb un conveni amb l'Ajuntament de Girona que ha permès els cicles de conferències, els itineraris, la col·lecció de patrimoni cultural i l'atorgament de les beques de recerca històrica Lluís Batlle Prats.
L'IEG concentra ara els seus esforços en l'adaptació de les seves publicacions a la cultura digital, en l'accessibilitat oberta dels seus materials i en la millora dels mecanismes per a la recepció dels originals i la garantia de la qualitat que es requereix en una publicació d'aquestes característiques.
Gosem dir que els Annals aspiren a assolir el crèdit que té reconegut de fa temps la revista Ausa i que l'IEG, malgrat que ha tingut una trajectòria diferent, aspiraria a assolir nivells pressupostaris i de presència institucional equivalents als de l'Institut d'Estudis Ilerdencs.
Ara cal, però, que la massa social creixi, es diversifiqui i es rejoveneixi. Si tothom que participa de les activitats de l'IEG es donés d'alta de soci, i no és car, l'entitat guanyaria força i muscle i podria respondre encara millor a les expectatives que genera. I si les institucions polítiques, administratives i financeres que fins ara han donat suport a la tasca de l'IEG persisteixen el camí cap a fites futures estarà garantit.
Mentre podem dir que si bé els Annals mantenen el seu caràcter estrictament miscel·lani els materials s'hi publiquen ben presentats i ben ordenats i asseguren un nivell de qualitat acadèmica indiscutible i una rellevància temàtica també fora de dubte.
Esperem que creixi el nombre de socis i que en resulti un nou dinamisme i vitalitat d'aquesta institució que camina cap als seus setanta-cinc anys.
