Coneguda la magnitud del despropòsit, se'l podien haver ben estalviat: sis mesos després que el Ministeri de Foment inaugurés el tram més prescindible de l'ampliació de l'N-II, el que enllaça els pobles veïns de Vilademuls i Orriols, de només 3,3 quilòmetres i que, oficialment, ha costat 16,8 milions d'euros, hi ha d'abocar 381.000 euros més perquè la carretera, una vegada més, s'enfonsa.

El talús és inestable i els responsables del projecte s'han entestat a mantenir-lo a pesar que els corriments de terres són a l'ordre del dia. Els de més envergadura es van produir el juny del 2017 i van provocar un esvoranc de 300 metres de longitud i d'1,5 metres de fondària a la carretera. Ara n'hi torna a haver, d'aquí les presses del Ministeri per arreglar un nyap que, apuntaven experts en geotècnia a Diari de Girona (28/06/2017), només té solució si s'expropia el bosc que hi ha al cim del talús per desforestar-lo i rebaixar «considerablement» la muntanya.

Unes actuacions que podrien tenir un cost d'entre 4 i 5 milions d'euros, segons les mateixes fonts; tot plegat per conservar un tram de carretera que no té la consideració d'autovia i que mor a l'entrada d'Orriols, on l'N-II es manté igual que decennis enrere. La crisi econòmica va afectar de ple el projecte, que va estar aturat uns anys; aviat hi tornarà a haver obres perquè el talús, tossut, insisteix a moure's.

Com que la solució definitiva és extremadament cara, la sort d'aquest petit tram de carretera anirà lligada als pedaços que hi pugui anar posant el Ministeri en el futur. En resum, la gran obra que s'ha fet en aquest segment d'N-II haurà servit per millorar els accessos als nuclis de Sant Esteve de Guiables i Vilafreser i per fer més segura la sortida a Vilademuls des d'Orriols -a un preu que ja s'enfila per sobre dels 17 milions d'euros- i poca cosa més, que ja és molt. Un bon exemple de com no s'ha d'abordar l'obra pública.

Una història de talussos escrita i protagonitzada per talossos.