Els catalans «autòctons», que diria l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, els que representa que ho semblem (???) i tenim la sort d'haver heretat la genètica tan èpica i perfecta que ens van cedir Guifré el Pelós, Jaume I el Conqueridor, els mercenaris dels Almogàvers - Roger de Flor, De Llúria i companyia- i el general Moragues, donem per fet que les persones que parlen l'espanyol, aquí, tenen l'obligació d'entendre -i, més encara, de palar!- en català. Tant li fa si es tracta d'un castellanoparlant que fa anys que viu a Catalunya com si d'un que és de Lleó, per posar una ciutat, que ha vingut a passar el cap de setmana. La norma nacionalista (i de dretes) fixa que la interlocució amb qualsevol d'aquests «colons», com diria Erra, que erra més que respira, ha de ser en la llengua de Pompeu Fabra, per collons (catalans).
Canviar al castellà és de traïdors -últimament Catalunya n'és plena- i de covards, sobretot si estem davant de persones que no aparenten catalanitat, i si no ens entenen, que els bombin, que sàpiguen que som un país i un sol poble (i cada vegada més un poble sol). A alguns catalans que ho aparenten ser, alts, forts i guapos, l'espanyol, la segona llengua més parlada del món (442 milions de persones la utilitzaven el 2019 i 20 països la tenien com a idioma oficial, segons la Unesco), els fa nosa i els espanyols, encara més. No tenen problemes amb els anglesos, o els suecs -sobretot si són ben blancs i rossos- ni amb els asiàtics -especialment si duen càmeres de retratar ben cares penjades del coll, símptoma que evoca a japonès. Si a aquests se'ls ha de parlar en espanyol o, millor, en anglès, que els britànics no han colonitzat mai res, es fa sense manies. La cosa canvia quan la pell s'enfosqueix o hi ha gel·labes o nicabs pel mig: aleshores torna a sortir la vena de les quatre barres que, aquests, a més de venir a prendre'ns la feina, venen a robar-nos i a fumar porros. Ara ja sabem què pensen (?) Erra, que és de Vic i fa nyic, i els que la defensen: si és espanyol, ecs, i, si és pobre, ecs i ecs. Ecs.
