Cartes

Anna M. Picas Genís LA JONQUERA

Què passarà? Sortirem al ­carrer disfressats amb màscares, amagant la nostra identitat i guants per no deixar rastre.

El dia després desconfiarem del que tindrem a un metre de distància i tots ens mirarem com possibles infectats.

El dia després, amagarem el somriure o la mala cara a sota l'antifaç. Ni encaixades de mans ni petons d'amic. Perdona, tinc pressa.

Ens agrada sempre trobar un culpable, aquest cop la COVID-19 s'ha fet amo i senyor de les nostres vides i ho ha aconseguit, li tenim por. No n'hi ha per menys, de prop o de lluny tots hem vist la seva ombra, la mà negra obrant dràsticament.

Avui i el dia després, ens traiem el barret davant la feina feta pels sanitaris, des de l'equip de neteja fins al cap d'investigació, que en formes precàries i exposant la seva salut han donat testimoni del que és un treball que es fa per vocació. Gràcies.

El dia després tindrem fe, ens queda l'esperança de la vacuna. Però avui per avui és somniar amb la lluna.

Teleassistència també existeix

Carlos DELBENE PIRIZ girona

Als aplaudiments que tota la població dedica als col·lectius que lluiten a primera línia, sanitaris, metges, conductors, empleats de supermercats, agricultors, policies, etc. (homenatge ben merescut per cert) seria just afegir-hi el nostre agraïment a les dones del Teleassistència Televida, de les quals gairebé mai es menciona la important tasca. Elles estan a peu de canó les 24 hores dels 365 dies de l'any connectades a gent d'alt risc, i ara amb la COVID-19 amb més zel i dedicació que mai. Tinc l'honor de conèixer personalment tres d'elles (i són moltes més) que fan cada dia el seguiment de les persones grans i no tan grans amb discapacitats, malalties minoritàries, vivint situacions de maltractament, controlant que mai oblidin la medicació diària i fins i tot fan una mica de psicologia quan la situació ho requereix. En moments d'emergència mobilitzen policia, ambulància i bombers amb els motius que van des d'una caiguda a un infart o un ictus. Cuiden la gent, els informen de notícies i si és necessari els fan riure. Els recorden que sempre són al seu costat només prement la medalleta/botó vermell del Teleassistència.

Aquestes noies són essencials i donen el millor d'elles, la seva tendresa i empatia per tal que els usuaris del servei se sentin protegits, cuidats i sobretot estimats. No són simples teleoperadores. Afortunadament són molt poques les persones que creuen que elles nomes truquen als avis per simple rutina o per saludar-los de tant en tant. Aquesta mateixa gent no s'adona de la importància del servei fins que un familiar, cuidador o el mateix usuari pren el botó i demana ajuda. És llavors que ens agraeixen la gestió, ja que no valoren el que tenen fins que fa falta. Hem de saber que al darrere de cada trucada hi ha una preocupació i una actuació pel benestar de l'usuari.

Finalment, amb aquestes lletres voldria donar les gràcies i fer arribar el reconeixement a totes i tots els treballadors que en formen part: teleoperadores, telefonistes, unitats mòbils, coordinadors de zona, administratives, tècnics, supervisors, informàtics, etc. Un meravellós equip que ofereix a més a més d'una bona feina, ajut, comprensió, tendresa, suport i protecció a la gent que el requereix. Al Televida estan acostumats a resistir sempre.