Arriba la nova onada del coronavirus i cal surfejar-la a dos metres de distància del més proper o amb la mascareta posada. Crec entendre de la meva viròloga de capçalera, Margarita del Val, que la segona onada trencarà aquí quan arribin els avions del juliol amb els turistes que venen a prendre el sol i a salvar el PIB. La segona onada és a la Xina, va arribar a l'Iran i les seves escales són Itàlia i Espanya.
Som-hi! Mascaretes a la cara, guants a les mans, mans a l'obra i gràcia. Ole. Això no és el Dia Internacional de la Dona, això és temporada alta i un i l'altre s'assemblen en el fet que s'han de celebrar a qualsevol preu. Per a la segona onada no hi haurà exigència de responsabilitats simultànies als fets. Les exigències seguiran sent com fins ara: premonitori-retrospectives, tothom ho sabia, encara que ningú ho digués o tothom ho deia, encara que ningú ho sabés, a convenir.
Per evitar les irresponsabilitats convindria no crear confusions entre el sanitari i el turístic, entre el COVID i el PIB. Com a observador de telenotícies, els meus ulls veuen que es respecten les distàncies a les platges on se'ns alerta que hi ha molta gent. Quan s'informa, en estat d'alerta, de botellons i s'aprecia que es guarda més distància entre grups que en molts establiments hostalers, el cervell entén que la millor protecció del coronavirus és la doble imposició fiscal de l'alcohol: primer al súper, després al bar. No està bé. Cal aconseguir que la distància es respecti als bars pel PIB i, sobretot, per la COVID... Ajuntaments, veïns i consumidors estan donant moltes facilitats. «No puc respirar», és una de les conseqüències de la COVID, però com a queixa no pot ser una de les causes.
