28 de juny de 2020
28.06.2020
Diari de Girona

La «nostra» corrupció no es toca

28.06.2020 | 06:00
La «nostra» corrupció no es toca

L'exalcalde socialista d'Alacant, Gabriel Echavarri, va ser inhabilitat el 2019 durant vuit anys per prevaricació. Havia trossejat contractes. L'exalcalde de Vinaròs, Jordi Romeu, inhabilitat tres anys en una sentència de 2018 pel mateix motiu. Una alta funcionària del Govern d'Astúries, inhabilitada set anys també per fragmentar contractes. L'expresident de Balears, Jaume Matas, també està pendent d'un judici pel mateix tema, tot i que a aquest ja no li ve d'una condemna. Hi ha moltes sentències condemnatòries per aquesta pràctica tant usual com il·legal. Però, ai las, la «nostra» Laura Borràs és intocable. Processar-la és un atac a Catalunya. «Cap independentista tindrà un judici just a Espanya», ha reblat aquesta setmana Quim Torra. Butlla papal. A Catalunya, els polítics nacionalistes poden robar o estafar amb absoluta impunitat. I no serà que no ho han fet.
Serà el Tribunal Suprem el que determinarà si Laura Borràs ha delinquit o no, i si ha de rebre una condemna d'inhabilitació per a càrrecs públics, o de presó, segons la capacitat probatòria dels quatre delictes que inicialment se li imputen pels 18 contractes menors que hauria fragmentat per un import de 259.863 euros. Però el que en aquests moments és difícil de negar és que va trossejar contractes quan presidia l'Institut Català de les Lletres Catalanes. Un informe fiscalitzador de la Sindicatura de Comptes catalana, que desconec si té com a objectiu «atacar» Catalunya, ha certificat recentment que, almenys, havia fragmentat cinc contractes. I el gran drama de Laura Borràs és que tots hem llegit uns correus electrònics on donava instruccions a un amic seu, posteriorment condemnat per drogues, de com s'havien de trossejar els contractes. Mala sort.
La democràcia espanyola té imperfeccions. El sistema d'elecció dels òrgans judicials s'hauria de modificar. Però resulta que la contundent sentència condemnatòria del cas Gürtel (encara no és definitiva, perquè falta la revisió del Suprem) va provocar fa dos anys la caiguda del govern del PP. A Catalunya, on tenim uns polítics que cada dia alliçonen sobre democràcia i que van redactar una Llei de Transitorietat que atorgava un poder absolut al president de la presumpta República catalana sobre el poder judicial, la condemna, aquesta sí ferma, del cas Palau, no ha remogut ni la fulla d'un arbre. Silenci absolut. Rectifico. Sí que s'ha pres una decisió: concedir immediatament un contracte de 17,7 milions d'euros pel rastreig de contactes del coronavirus a Ferrovial, l'empresa que es va fer servir de tapadora per desviar diners a través del Palau. I, no. ERC i CUP no han sigut equidistants, com han estat acusats des de JxCat. Absentant-se de la votació, avalen la corrupció. ERC ja es va treure de sobre fa uns anys la regidora de Torredembarra que va denunciar el 3% de CDC. I la CUP, caram, quin canvi de 180º, des que van denunciar el cas Innova a Reus. Un director i productor de cinema indi, Kamal Haasan, ho va explicar molt bé: «Quan no prens una postura en contra de la corrupció, tàcitament, li dones suport». La corrupció és, amb perdó, com les ventositats. Només fan pudor les dels altres. I a Catalunya, la «nostra» corrupció no es toca.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook