Els economistes i els periodistes salmó treballen les imatges que defineixen les crisis econòmiques i solen fer diana visual. Cal estar en el seu món per veure la primera les seves metàfores visuals. Quan van dir: «La covid-19 porta una crisi en V», molta gent va veure la grafia aguda i vertiginosa de la lletra i, en ella, aquesta caiguda en terraplè, seguida d'un ascens simètric, però els que vivim a l'atmosfera pop imaginem una ruïna tan gran que acabaríem menjant-nos les rates, com els llangardaixos invasors de «V», una sèrie televisiva dels vuitanta que va marcar els quarantins que van anar a EGB.

Els economistes parlen ara de crisi en U, que dibuixa una caiguda vertical, un temps avall i després un ascens vertiginós. Han canviat la lletra (però no la música) i la clau serà el que mesuri la panxa d'aquesta U, quant de temps ens arrossegarem abans de recuperar-nos.

Feia servir aquestes definicions tipogràfiques fins que vaig llegir la desassossegant notícia de l'anglès que es va precipitar des del balcó de la setena planta del seu hotel a Marbella i va aixafar un espanyol que prenia alguna cosa a la terrassa. Aquest tipus de successos ens fan sentir-nos molt miserables amb la nostra condició. Amb aquestes caigudes rèiem a les acrobàtiques comèdies de cinema mut i ens petàvem de riure en els seus successors, els dibuixos animats, on se suspenen les lleis de la física, però en la realitat l'estúpid xoca amb el terrible i ens deixa destrossats. Aquest succés amb dos morts en el tòrrid descans que burla el bou de la pandèmia, em va crear una imatge que es va superposar al que expliquen els economistes que seguim caient i que després de l'estiu hi haurà més danys inesperats. La imatge no se me'n va del cap. No deixo de mirar enlaire.